Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Galeria de metges

Biografia

Fill de la localitat de Callús, molt a prop de Manresa, Eusebi Sala Planell mai va oblidar les seves arrels i el seu esperit manresà. Precisament, una de les seves darreres conferències la va donar a Manresa, el 19 d’octubre del 2001 Reflexions sobre la nova medicina de la cultura de la globalització.

Després dels seus estudis primaris i secundaris a Manresa, estudia medicina a Barcelona i es llicencia el maig del 1957. Mentre estudia és intern a l’Institut Corachan de Barcelona (1948-1955). Obté el diploma de Sanitat el 1953, i el d’especialista en malalties del cor i dels vasos, el 1954 a l’Escola de Cardio-angiologia de Barcelona.

El 1956 fa una estança en el Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital Sant Mary’s de Londres, sota la tutela del professor Charles Rob, cap del Servei de Cirurgia Vascular. Finalment, el 1968 obté el titol d’especialita en Cirurgia Cardiovascular.

Acabada la carrera és metge de guàrdia a l’Institut Corachan, on fa de segon ajudant en intervencions de cirurgia general del professor Jaume Pi Figueras així com del de cirurgia infantil el Dr. Lluís Gubern Salisachs i també del de cirurgia vascular, Dr. Rodriguez Arias. Amb aquest darrer cirurgià passa a ser el seu primer ajudant, dedicant-se només des de llavors, a la cirurgia vascular, tant a l’Institut Corachan, com en els Hospitals Municipals.

Des de 1964 al 1988 forma part de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona; com a metge ajudant del Servei de Cirurgia General del Dr. Pi Figueras, i a la Secció de Cirurgia Vascular, amb el Dr. Rodríguez Arias, secció adscrita al Servei de Cirurgia General, amb autonomia pròpia en la gestió assistencial i científica. Obté la categoria de metge auxiliar del Servei de Cirurgia General en un concurs d’oposició, el 1956. I el 1958, és nomenat cap de la Secció de Cirurgia Vascular del Servei de Cirurgia General. El 1971 és professor associat de patologia quirúrgica. I el 1973 és nomenat cap de la Unitat d’Angiologia i Cirurgia Vascular. El seu servei és acreditat per la comissió nacional per a la formació d’especialistes en angiologia i cirurgia vascular amb un programa MIR de cinc anys.

El 6 de novembre de 1988, el Dr. Sala Planell presenta voluntàriament la seva renúncia al càrrec, i és nomenat, director honorífic del Servei de Cirurgia Vascular i Angiologia d’aquesta institució.

En aquells anys l’especialitat en angiologia i cirurgia vascular no era oficial a Espanya, qüestió que es va resoldre després, i el Dr. Sala Planell va haver d’esperar fins a 1980 per obtenir el títol d’aquesta especialitat, d’acord amb l’evolució de la legislació mèdica espanyola en aquesta matèria.

El Dr. Sala Planell sempre va actuar com a metge privat i de mútues, alhora que era metge de l’Hospital de Sant Pau. En aquesta qualitat, va treballar com especialista en cirurgia vascular a la Caixa de Jubilacions de la Mutualitat Laboral Tèxtil del 28 de febrer del 1958 al 31 de desembre del 1970. I com a cirurgià vascular de l’Obra Benèfic Social de l’Institut de Santa Madrona de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Barcelona, des de 1958 al 1970. A partir del 1988 visita només a la Clínica de la Sagrada Família, on ja hi havia fundat l’Institut Sala Planell el 1984.

Ell va ser, amb els doctors Rodríguez Arias i Capdevila Miravet, els creadors de la cirurgia arterial directa, el 1957, i primers impulsors a Espanya d’aquesta activitat. El 1961, opera el primer aneurisma d’aorta abdominal amb èxit, cas que és publicat a la revista de Medicina Clínica.

El 1984, amb el doctor J. Matesanz de Madrid, inicien, per separat, després d’un viatge als principals serveis de cirurgia vasculars dels Estats Units, la primera sèrie de by-pass venosos per a les revascularitzacions femoro-poplíteas. El 2001 trasllada el seu Institut Sala Planell, de la Clínica Sagrada Família al Centre Mèdic Tecknon, on roman fins a la seva jubilació.

El Dr. Sala Planell va col·laborar o impulsar moltes activitats relacionades amb la seva professió. Va ser membre fundador de la Sociedad Española de Angiología, president de la Societat Catalana de Cirurgia Vascular de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, així com membre d’honor de diverses societats científiques d’altres països.

DMC