Metge i polític català de les terres de Lleida
Biografia
Fill del metge republicà, Marià Torres Castellà i d'Àngela Barberà Huguet, amb poc més de dos anys, la família se'n va de Mont-roig per viure a Lleida on Humbert hi fa les primeres lletres i n'obté el títol de batxiller i, seguidament, es trasllada a Barcelona per fer la carrera de Medicina. Es llicencia el 1902 formant part de la Promoció Mèdica que es coneix com 'La Xeringa', un grup d'estudiants que s'autodefineix com a lúdic tot i que els seus membres són ben coneguts per ser els protagonistes d'una de les protestes universitàries més sonades -i potser la més- de principis del segle XX, un grup que exigeix la destitució del catedràtic de Terapèutica, Josep Antoni Massó Llorens en considerar que és un docent anacrònic en contraposició a l'ideal que representen Odon de Buen o el doctor Robert, mestre a qui el grup idolatra. Entre els integrants de 'La Xeringa' hi ha molts dels metges que destacaran en diferents especialitats i en diferents àmbits de la vida esportiva, cultural, artístic, social i política de la primera meitat del segle XX com dos lleidatans com ell Eduard Camps Cava i Amali Prim Seguí, els reusencs i ànimes del grup com Pere Barrufet, Alexandre Frias i Claudi Tricaz, un banyolí com Claudi Corominas i barcelonins com gironins com Josep Moll Gimferrer, Ramon Pla Armengol, Lluís Suñé Medan, Enric Seguí i molts altres com Jesús M Bellido, Ferran Casadesús o Francesc Gallart.
Com el seus companys, acabada la carrera, Humbert Torres comença a fer de metge. S'estableix a Lleida al costat del pare, qui encara exercirà molts anys. A Lleida, també, la tradició familiar i les amistats que amb els que seran reconeguts polítics com Francesc Layret, Alfred Perenya, Lluís Companys, Pere Mias, Marcel·lí Armengol i Josep Maria Espanya, el duen a fundar les Joventuts Republicanes de Lleida (JRL) ja el 1901. L'any següent, amb ells, és cofundador de l'Associació Escolar Republicana de Barcelona. Presideix la JRL del 1908 al 1913, ja el 1906 és tinent d'alcalde de Lleida. El 1917, ingressa al Partit Republicà Català.
Humbert Torres es converteix en un polític molt actiu. És regidor de l’Ajuntament de Lleida des del 1905 i alcalde per elecció popular del 1917-1920. Com a dirigent municipal destaca la important reforma que duu a terme amb la posta en marxa de diferents serveis municipals com l’escorxador, el mercat, la casa de socors, una escola jardí o l’Escola d’Arts i Oficis. Com alcalde, a més, és promotor de la construcció d’un nou mur per contenir el Segre.
La dictadura de Primo de Rivera l'obliga a allunyar-se del front polític i es dedica a l'activitat mèdica que, d'altra banda, mai ha abandonat. Sempre ha tingut la consulta de medicina general i de les vies urinàries oberta al primer pis del número deu del carrer de les Perxes ca la capital lleidatana. Humbert Torrés és també autor d'una notable obra mèdica que s'incia amb l'estudi sobre la Sífilis del estómago que publica el 1904, tema que, com altres infeccions i l'educació sexual, tractarà en altres treballs que publica a diferents revistes com Anals de Medicina. El 1913, es doctora a Madrid amb la tesi El Arsenobenzol en la sífilis : estudio clínico y terapéutico Dirigeix la revista Informació Mèdica de Lleida alhora que col·labora amb diversos articles a la premsa general com L'Opinió, La Humanitat i altres alhora que és un dels redactors del Diccionari de Medicina de Manuel Corachan.
Espiritista i interessat per la Metapsicologia, Humbert Torres participa en el Congrés Internacional de Metapsicologia de Lieja del 1922 i presenta una ponència sobre la immortalitat. Després, el 1929, publica Defensa de la Metapsíquica.
A finals dels anys 1920, Humbert Torres torna amb força a la política i, proclamada la Segona República Espanyola el 1931, és elegit diputat a les Corts Constituents com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. Defensor de l'Estatut de Núria, esdevé membre del Parlament de Catalunya per Lleida l’any 1932. El març del 1936, juntament amb Nicolau Battestini Galup i Francesc Ribas Soberano, forma part de la Comissió Permanent de Sanitat i Assistència Social i continua essent diputat fins al final de la Guerra Civil.
Derrotada la República tot i que no participa directament en política i que ha passat la guerra a Lleida, Humbert Torres ha de marxar a exili a França. Primer, s’està a Montpeller, on col·labora a El Poble Català i als Quaderns de l'Exili, impresos a París i Perpinyà respectivament. El 1945, es converteix en assessor del president Irla. El 1953, Humbert Torres torna de l'exili a Barcelona on mor dos any després.
Un dels seus dos fills és el metge internista Màrius Torres Perenya, cronista cultural de Lleida i un poeta líric de fama reconeguda, que mor prematurament.
MBC
