Al·lergòleg interessat en l’estudi de les malalties al·lèrgiques, tant en la vesant clínica com en l’experimental
Biografia
Fill del metge Javier Ferrarons Reñé, d’estudiant assisteix al Laboratori Municipal de Barcelona. El juny de l’any 1930 es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona, i assisteix posteriorment, l’any 1933, a la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdica del professor Agustí Pedro Pons, passant a dirigir el Departament d’Al·lergologia. L’any 1935 esdevé membre de la Societat de Biologia de Barcelona.
A finals de l’any 1937, en plena Guerra Civil, es casa amb la pintora Rosario de Velasco Belausteguigoitia. Per problemes polítics de la seva dona, emigren a la zona nacional i resideixen a Burgos, on cursa l’alta al col·legi de metges d’aquesta província i és nomenat titular interí del municipi d’Espinosa de los Monteros. Un cop ja acabada la Guerra Civil torna a Barcelona amb la seva esposa i la seva filla Maria del Mar.
Intervé en diferents actes culturals, ja sigui a l’Academia de Ciencias Médicas, l’Ateneo Barcelonés o la Real Academia de Medicina de Barcelona.
Al llarg d’aquests anys dirigeix el Dispensari d’Al·lèrgia de la Càtedra de la Clínica Mèdica de la Facultat de Medicina a l’Hospital Clínic, primer amb el professor Pedro Pons i, posteriorment, de la Càtedra de Patologia General amb els professors Arturo Fernández Cruz i Alfonso Balcells Gorina.
L’any 1946 rep una beca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i amplia estudis als Estats Units d’Amèrica. També aquest any esdevé membre honorífic de l’American College of Allergists i l’any 1948, membre de la International Correspondence Society of Allergists. Quan torna a Barcelona fa una conferència a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on exposa “Una visión americana de la alergia”. Durant uns anys és el responsable del Servei d’Al·lèrgia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.
Al llarg de la seva trajectòria científica publica nombrosos treballs focalitzats en el diagnòstic i tractament de malalties pulmonars (asma bronquial, bronquièctasis), en l’estudi de la producció d’histamina i l’anafilaxi i també mostra interès per la hipersensibilitat als anestèsics locals i fàrmacs del grup 'para-amino'. Tanmateix participa en diversos congressos nacionals i internacionals.
L’any 1947, el departament de Fisiologia de l’Instituto de Investigaciones Médicas dirigit pel Professor Jimenez Varga, Farrerons realitza treballs experimentals en animals, estudiant la producció d’histamina en resposta a l’administració de diferents fàrmacs i també demostra que l’administració prèvia de 'simpatina' protegeix enfront de l’acció tòxica de la histamina o el xoc anafilàctic.
L’any 1957 llegeix a la Universitat de Barcelona la seva tesi doctoral “Noradrenalina en orina de alergias y otras enfermedades”, dirigida pel professor Máximo Soriano.
A partir dels anys 70, els seus treballs es focalitzen en el paper que juguen diferents substàncies en la hiposensibilització amb al·lèrgens (histamina, catecolamines, AMPc). Els signa entre altres amb la seva filla Maria del Mar, que també és al·lergòloga. Publica diversos llibres: “Lo esencial de la alergia” de 1948. Posteriorment “Alergia y Paralergia” de 1989 i un llibre sobre la història de la medicina “Las dos medicinas: historia compendiada de la medicina en eones” de 1997.
Participa en la creació de diverses societats científiques. Així, l’any 1948, juntament amb Carlos Lahoz Marqués i Carlos Jiménez Diaz, funden la Sociedad Española de Alergia. N’esdevé vicepresident durant els anys 1948-1949 i 1966-1969. L’any 1962 crea amb el Dr. Romàn Alemany, l’Asociación de Alergía e Inmunología dins del marc de la Academia de Ciencias Médicas, que es dissolt l’any 1970.
És membre fundador de la Societat Europea de Al·lèrgia i de la Societat Internacional d’Asmologia. L’any 1977 forma part de la junta gestora de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica. L’any 1984, aquesta societat li ret un homenatge, conjuntament amb altres tres al·lergòlegs, Román Alemany, Ramon Surinyach i Raimundo Frouchtman considerats tots quatre “els pares” de l’al·lergologia a Catalunya. Forma part del comitè de redacció de les revistes Alergologia i Allergologia et Immunopathologia.
A nivell personal, des de la joventut té un gran interès per la natura, participant en activitats del Centre Excursionista de Catalunya. Posteriorment mostra una gran afició pel golf, sent un dels primers membres del club de golf del Prat, passant després a ser membre del Club de golf de Sitges. La seva neta Amaya Ugarte Farrerons continua amb la tradició i també és metgessa.
MCSa - ACB
