Galeria de metges

Fill d’una família acomodada, inicialment, estudia Cirurgia al Reial Col·legi de Barcelona tot i que, per acabar els estudis, se’n va una temporada al Regne Unit. Primer a Londres, on té contacte amb John Hunter. Després, marxa a Aberdeen i aconsegueix el títol de doctor en Medicina el 1792. Torna a Espanya, on serveix com ajudant de Cirurgia a l’Exèrcit de Catalunya durant la guerra entre Espanya i la Convenció Francesa (1793-1795).

L’any 1794, el passa a Madrid, on és aprovat com a metge pel Reial Protomedicat de Madrid tot i que, a Barcelona, triguen tres anys en convalidar-li el títol. A partir d’aquest moment i durant deu anys, Antoni Cibat dóna classes de Física Experimental al Col·legi de Medicina de Barcelona. Suprimida aquesta càtedra, proposa a la Real Junta de Comercio de Barcelona que creï una altra càtedra de Física Experimental i els ofereix la seva biblioteca especialitzada i una col·lecció d’instruments que roman a Barcelona quan, el 1807, com a cirurgià major de la divisió espanyola destinada al nord d’Alemanya, ha d’abandonar Catalunya.

Antoni Cibat i Arnautó comunica la necessitat d’adoptar mesures higièniques per evitar la difusió del paludisme i de la febre groga. Aconsella que es dessequin pantans i llacunes. Defineix el control que s’ha d’emprendre per millorar la salut dels miners fins el punt de pronunciar-se per formar “a cada capital del Reyno d’un Consell de salut pública per examinar i destruir les causes contraries a la salut pública”.

En proclamar-se Josep Bonaparte rei d’Espanya, Cibat es posa al seu costat, convençut que afavorirà la modernització del país. És nomenat Inspector de Sanitat de la Reial Guàrdia, amb el càrrec de general de divisió del Cos de Sanitat de l’Exèrcit Francès a Espanya. Una de les seves funcions, és la d’intervenir en l’administració dels Hospitals Militars espanyols. D’aquesta experiència, pren consciència del perjudici que comporten les malalties venèries entre els soldats. Per pal·liar aquest problema, elabora unes propostes per contenir la progressió de la sífilis que, pràcticament, es poden considerar com un projecte que reglamenta la prostitució a l’estat espanyol.

Titllat d’afrancesat i en gran part per una mort prematura, Antoni Cibat i Arnautó és un metge i científic pràcticament desconegut fins fa uns anys. Mor a Madrid amb només 40 anys.