Galeria de metges

Era fill del Dr. Josep M. Cid i Prat (1901-1974), que exercia al barri de Sant Martí de Provençals, a més de metge era escriptor, i havia fet crítica literària i taurina a alguns diaris de la ciutat.

Va realitzar estudis primaris, inicialment al col·legi de maristes de Barcelona, no en conservava gran record com ho descriu a les seves memòries. El pare va decidir portar-lo al Liceu Francès, un centre més d’acord amb el seu tarannà. Tampoc en guardà bon record. Del pas per el Liceu Francès en va restar un bon domini de l’idioma. Així doncs, va preparar “per lliure” l’ingrés al batxillerat a l’institut, aquest va ser un any en què va viure completament aïllat dels companys. Va superar folgadament l’ingrés a la Universitat de Barcelona.

Tot i que va dubtar, entre estudiar filosofia i lletres o medicina, es va decidir per aquesta més intrigat que convençut, amb inclinacions idealistes una mica seguint la tradició familiar. Va entrar a la Facultat de Medicina, l’any 1950 i va acabar, el 1954. Hi havia un grup d’estudiants que quasi no arribava a la dotzena que un parell d’anys abans d’acabar la carrera es reunien els dissabtes per a la nit i que van acollir també altres intel·lectuals en les quals es varen fer conferències, lectures literàries i concerts.

Dels professors del primer cicle de carrera valora el professor Julio García Sánchez-Lucas que feia classes concises i entenedores i s’aturava al més bàsic i fonamental. Destaca Isidre Polit que ensenyava física, Pere Font i Puig que donava psicologia, Joaquim de Nadal Baixeras entorn de la patologia general els va explicar temes d’humanisme científic i, Francisco García-Valdecasas.

En el segon cicle es tractaven les patologies mèdiques i quirúrgiques. Valorava molt Agustí Pedro Pons. També les classes de Máximo Soriano. Va patir durant tres cursos Pere Piulachs catedràtic de patologia quirúrgica. Altres mestres destacats són Victor Conill que donava tocoginecologia, Justo Covaleda, bacteriologia i Ramon Sarró de la càtedra de psiquiatria.

En acabar la carrera va exercir com a metge al Dispensari de la Creu Roja de l’Hospitalet durant dos anys, i en una consulta privada amb el seu pare durant cinc anys. I també va exercir un treball a una germandat de viatjants de comerç.

A partir de l’any 1966 es va voler dedicar a la literatura i al món editorial, i va deixar la medicina. Va desenvolupar diferents càrrecs en diverses editorials, va fundar l’editorial “Llibres de Sinera”. També va treballar a la revista Tele Estel.

Va retornar a la medicina ja en camp de la història de la medicina. Quan es crea la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB), el 1968. Se li encarrega una assignatura de “Introducción a la Medicina”, en aquell temps la Facultat de Medicina de la UAB estava al Pavelló de Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, era la primera vegada que s’inclouen els estudis d’història de la medicina a la carrera. Cid va formar part del patronat de la Universitat. Quan la facultat es va traslladar a Bellaterra se li va encarregar posar-la en marxa com a unitat docent.

El juny de 1973 és nomenat catedràtic un cop superades les oposicions que va fer a Madrid, càrrec que desenvolupà fins a l’any 1995.

En total va ser professor durant vint-i-cinc anys. Va tenir una gran relació amb d’altres historiadors i especialment amb el Dr. Pedro Laín Entralgo. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 1984.

El 1981, amb la col·laboració d’un industrial de Sabadell, va aconseguir el finançament i una casa al Passatge Mercader de Barcelona, per instal·lar-hi el “Museu d’Història de la Medicina de Catalunya”. Es va nomenar president del patronat el metge radiòleg Lluís Duran i com a patrons Leopold Carreras, Jordi Sans Sabrafen i Antoni Perramón. La situació econòmica va anar empitjorant i, el 1994 el patronat va decidir tancar el Museu i cessar com a director Felip Cid. El Col·legi de Metges de Barcelona amb el Dr. Miquel Bruguera de president va fer-se càrrec del Museu i la seva col·lecció.

Un altre vessant que va ocupar un temps de la seva activitat van ser els estudis sobre epistemologia històrica de la ciència. També va assessorar el Museu d’Història de la Medicina de Bogotà, els anys 2000, on va impartir uns cursos de “Museologia Médica”, on va deixar una important empremta.

Casat amb Margarita Moragues, filla del Dr. Jeroni de Moragas Gallisa. Varen tenir sis fills cap d’ells ha seguit la carrera de medicina.