Galeria de metges

Fill d’Esteve Bartrina i Catalina Costauna, una família de pagesos de la parròquia de Sant Cristòfol de les Fonts d’Olot, cursa els primers estudis al Seminari de Santa Maria del Collell. Després, sembla que estudia a l’Institut General Tècnic de Girona i, més tard, Teologia al Seminari Conciliar d’aquesta ciutat. Tenim poques dades de com van ser aquests primers anys d’infància i de joventut. Al 1900, a Olot, els metges Pere Bover i Eveli Barnadas obren el Gimnàs Olotí dedicat a la gimnàstica higiènica i terapèutica, iniciativa que segueixen les escoles més elitistes d’Olot i que, molt probablement, influeix en Bartrina.

Cap al 1906, Bartrina i Costa es llicencia en Medicina a la Universitat de Madrid -altres fonts parlen que és a Barcelona-. En una entrevista a la revista Aire Libre, comenta que ja era metge als 20 anys. Sembla que aconsegueix una pensió per estudiar a l’estranger. La seva voluntat és la de perfeccionar-se com a especialista en gimnàstica mèdica i ortopèdica. El gener de 1913, inicia estades com a alumne lliure d’educació física a diferents centres -tant civils com militars- i a diverses clíniques de Frankfurt, Berlín i Estocolm des d’on publica varis articles sobre gimnàstica sueca a la Revista de Especialidades Médicas, que dirigeix Rafael Forns Romans, catedràtic d’Higiene de la Facultat de Medicina de la Universitat Central, president i fundador de la Institución Española de Educación Física (1911).

L’estiu del 1914, Bartrina torna a Espanya i es queda a Olot, accidentalment, durant una temporada, exercint de professor de gimnàstica i de massatgista. Ja es presenta com a instructor del Real Institut Central d’Estocolm, metge especialista en Fisioteràpia – segons el mètode suec- i ofereix els seus serveis a la població olotina. Encara a Olot, obre un establiment Fisio-terapèutic amb el doctor Enric d’Obrador de Jordà i publica alguns articles a la premsa local. Al novembre, amb el suport de les autoritats locals, inaugura un curs de gimnàstica sueca a l’antic gimnàs de l’Hospici d’Olot. Cap a finals de 1914, torna a marxar a Suècia per a perfeccionar el seus estudis i es gradua per la Institució Pedagògica de Nääs de Göteborg i, també, per l’Institut Central de Gimnàstica d’Estocolm. És, també, alumne oficial de l’Institut d’Invàlids de Suècia, país on rep la distinció de Cavaller de l’Ordre de Gustau Vassa en reconeixement a la seva tasca i com a únic espanyol format. A finals de febrer del 1916, Bartrina torna i s’instal·la a Madrid on ja és conegut als cercles mèdics pels seus articles sobre la gimnàstica mèdica i el mètode suec, a més de ser l’únic professor de gimnàstica sueca amb títol oficial. La seva intenció és la de propagar la gimnàstica sueca en tots els seus àmbits: higiènic, mèdic, correctiu i pedagògic. Vol crear un institut d’educació física seguint el mètode Ling. A la capital espanyola, ben aviat, fa importants contactes que el situen en els ambients més elitistes.

El 24 de maig de 1916, contrau matrimoni amb la jove val·lisoletana Eudovigis Delgado. A l’octubre de 1916, amb col·laboració amb els metges Tomás Bergamin i M. Hernández Briz, obre la Clínica Sueca al carrer Independència número 8. La clínica es presenta com centre especialitzat en el tractament de diferents afeccions mitjançant la gimnàstica sueca, alhora que s’imparteixen cursos d’Educació Física Integral per ambdós sexes i de formació per als professos de gimnàstica. Venen, també, tota mena d’aparells gimnàstics i s’instal·len gimnasos seguint el sistema suec.

El 1916, Batrina és nomenat president de la secció tercera –Educació Física del nen a la llar– del frustrat Congrés Nacional d’Educació Física. Aquest mateix any, ingressa a la Societat Cultural Esportiva i inicia una reeixida faceta de conferenciant. El 1917, s’incorpora com a metge al reputat Institut de Terapèutica Operatòria de Federico Rubio. Alhora, crea l’Institut d’Educació Física i Kinesioterapia, conegut com Institut Suec d’Educació Psicofísica i Kinesioteràpia.

Al gener de 1917 surt el primer número de la revista Suecia, revista mensual d'Educació Física Integral, Fisioterapia I Cirurgia Ortopèdica, iniciativa i propietat del doctor Bartrina. Aquesta publicació compta amb diverses seccions que tracten la gimnàstica pedagògica i militar, els jocs i els esports, la higiene escolar, la gimnàstica mèdica, el massatge, la cirurgia ortopèdica i la reeducació física professional per a invàlids.

L’octubre del 1919, com a secretari general del Comitè Olímpic Espanyol, Bartrina participa en un multitudinari míting esportiu en pro l’educació física al Teatre del Bosc de Barcelona. En el seu discurs insisteix en la necessitat de participació d’esportistes als Jocs Olímpics d’Anvers del 1920, on serà el delegat espanyol. Abans, l’any 1917, Bartrina accedeix a la presidència de la Federació Castellana d'Atletisme i organitza aquesta disciplina esportista a Madrid. El gener de 1919 és elegit president de la Societat Cultural Esportiva, una de les societats més populars i actives de l’esport madrileny.

Professor de Mecanoteràpia a l’Hospital Clínic de Madrid, Bartrina és nomenat professor de Gimnàstica d’Alfons XIII i de la família Reial. El 1923, el Ministeri d’Instrucció Pública l’escull perquè faci un viatge d’estudis d’Educació Física a Alemanya i Àustria. Participa com a redactor de les conclusions de la secció d’educació física en el Congres Catòlic d’Educació del 1924 i col·labora a la Secció Higiomédica de la revista esportiva Aire Libre (1923-1925).

El 1929, funda el Club Femení de Cultura Física. Al voltant de la seva clínica, s’amplien instal·lacions amb camps d’atletisme, bàsquet, hoquei i natació. Crea una escola de massatgistes per a persones cegues que és reconeguda internacionalment. Ja a l’estiu de 1930, organitza una colònia escolar mèdica i terapèutica per a 50 escolars madrilenys amb deficiències als qui dóna atencions terapèutiques totalment desinteressades.

Uns mesos abans de la seva mort, la societat madrilenya homenatja Francesc Xavier Bartrina pel constant esforç dedicat a l’educació i a la seva tasca altruista en favor de la població cega i de les persones necessitades. La seva vida s’estronca l’1 de desembre del 1930 quan, encara jove a causa d’un infart, acaba de ser escollit vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei. Molt estimat a Olot, la premsa local sempre es va fer ressò de la seva trajectòria professional i de la seva mort. Anys després, se li ha dedicat un carrer.