Galeria de metges

Fill d’una família amb pocs recursos, el seu pare Pere Barrufet Veciana és un serraller de La Canonja establert a Montbrió del Camp que s’esforça perquè Pere Barrufet Puig estudiï el batxillerat a Reus. Després, amb l’ajut de l’Ajuntament de Reus, pot estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el curs 1902. El 1896, és un dels dos estudiants que obté el premi d’Ampliació de Física. Després, és un dels organitzadors d’una colla d’estudiants que tenen com a objectiu mantenir llaços d’amistat i fer barrila. El grup, batejat com ‘’La Xeringa’’, sorgeix arran les protestes estudiantils contra el catedràtic Josep Antoni Massó Llorens pel seu baix nivell docent, mobilització que acaba amb l’anul·lació del curs i l’expulsió dels joves en rebel·lia fins a la seva retractació el setembre de 1899. Des d’aquest moment, els ‘’xeringaires’’ com els agrada que se’ls conegui, fora del parèntesi de la Guerra Civil, no deixen de reunir-se ni un sol Dijous Gras de cada any fins ben avançada la dècada dels anys 1960 gràcies a la dedicació de Barrufet, líder de la promoció de ‘’La Xeringa’’ que compta amb membres tant destacats de la Medicina de la primera meitat del segle XX com els reusencs Claudi Tricaz i Alexandre Frias, el polític lleidatà Humbert Torres, el líder del sindicat Josep Moll i alguns especialistes ben destacats com Jesus Bellido, Francesc Gallart, Ramon Pla, Pere Pallàs i Lluís Suñé, només per citar alguns membres d’aquesta promoció.

Pere Barrufet, primer, exerceix de metge a Montbrió del Camp i, després, al Dispensari Municipal de Reus on també obre la seva consulta privada. Sempre implicat a la vida política i social de la seva vila natal, Barrufet és un dels fundadors del Foment Nacionalista Republicà de Reus, partit amb qui surt elegit regidor de l’Ajuntament del 1911 al 1915. En aquesta activitat política, destaca la seva oposició al monopoli de les aigües municipals, la seva tasca a la Comissió d’Instrucció Pública o la seva col·laboració en la redacció del Reglament per a l’assistència mèdico domiciliària gratuïta i política sanitària de la ciutat de Reus.

L’abril de 1924, en plena Dictadura de Primo de Rivera, Barrufet és detingut i empresonat en relació al sumari militar que es segueix contra el periodista reusenc Marià Roca. Dies després, nombroses entitats reusenques encapçalades per l’Ajuntament i el Col·legi de Metges de Tarragona, intercedeixen a favor de tots ells. Culturalment actiu, és directiu del Centre de Lectura de Reus on atén mèdicament tots els treballadors del Centre gratuïtament. Entre la seva tasca com a directiu, destaca la catalogació del Fons Ventura, amic del mecenes reusenc Evarist Fàbregas. President honorari de l’Associació de Concerts de Reus, Barrufet, és soci del Reus Deportiu, entitat que també presideix durant el bienni 1916-1917. A més, forma part de la Penya la Peixera, integrada pels sectors intel·lectuals reusencs.

El 1916, constituïda la nova l’Associació de Metges de Reus, Pere Barrufet Puig és elegit vicepresident de la junta que presideix Robert Grau Sangenís. Membre del Sindicat de Metges de Catalunya des de la seva fundació, l’any 1924 és elegit delegat pel partit de Reus a l’Assemblea anual de Mutual Mèdica i el 1928, del Sindicat.

Sense ser un conferenciant habitual, el 1916 disserta sobre Les preocupacions i costums en les pràctiques demotic-sanitàries a l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, destacant la seva intervenció al III Congrés de Metges de Llengua Catalana que té lloc a Tarragona l’any 1919 on presenta la ponència L'ambrina en les cremades. Tot i que no compta amb una extensa obra pròpia, els articles de Barrufet apareixen a la Revista del Centre de Lectura de Reus, al periòdic reusenc Foment i al Butlletí de l’Associació de Metges de Reus. El 1909, col·labora amb Diario de Reus amb una secció bibliogràfica on presenta les darreres obres mèdiques que es publiquen. Interessat pels temes històrics, el 1920, publica Les Campanes del nostre campanar, que es la història del campanar de Reus i dels seus tocs, una obra que es reedita el 1953. També és seva una biografia de Pere Mata, escrita el 1924.

Casat el 1910 amb Engràcia Massó, viuen al recent construït Mas Metge Barrufet, edifici modernista llegat a l’Ajuntament de Reus, recentment restaurant per acollir el Consell Internacional dels Fruïts Secs.