Galeria de metges

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1909, ingressa com alumne intern al Servei del professor Pere Nubiola a l’Hospital Clínic on hi roman un cop acabada la carrera per adquirir el seu entrenament com a especialista en Obstetrícia i Ginecologia. El 1910, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Contribución al estudio de la etiología patogénia de la autointoxicación gravídica, medios antitóxicos para evitar la eclampsia.

El 1912, és designat Metge de Guàrdia de l’Hospital Clínic mentre que, dos anys després, és nomenat professor auxiliar de la càtedra de d'Obstetrícia i Ginecologia a més de director de l’Escola de Llevadores de la Facultat de Medicina de Barcelona en la què es formen les primeres promocions de matrones catalanes.

Prolífic col·laborador de diferents revistes mèdiques, Domènec Agustí és coautor en diferents capítols del Tratado de Obstetricia que dirigeixen Nubiola i Zarate. Molt actiu, també, en els congressos de la seva especialitat, al I Congrés Nacional de Medicina que es celebra a Madrid l’any 1919 amb una un treball que titula Crítica de las indicaciones en los partos con estrechez de pelvis que es publica l’any següent. També, el 1921, participa al IV Congrés de Metges de Llegua Catalana i presenta un estudi sobre la infecció puerperal mentre que, el 1934, assisteix al VIII Congrés disserta amb una ponència sobre l’operació de cesària segmentària. Després de la Guerra, tot i que abandona la docència continua impartint conferències i exerceix exclusivament la pràctica privada.

El 1943, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on, el 1946 sota la presidència de Jaume Peyrí, dóna la conferència La presa invertida de fórceps y su utilidad en la distocia de frente. Aficionat al tir, Domènec Agustí Planell és vocal de la directiva elegida el 1919-1920 del Tir Nacional de Barcelona.