Galeria de metges

Fill del cirurgià militar Salvador Corbella, primer ajudant de Cirurgia de l’Exèrcit que a la seva tornada de les campanyes d’Itàlia a Espanya, és designat Cirurgià Major de l’Hospital Militar de Tarragona. El 1767, amb només 17 anys, Antoni Corbella Fondebila ingressa al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis per fer-se metge militar. La seva és una vocació familiar perquè té, a més del pare, tres oncles metges militars i el germà gran també fa Medicina. El 1770, s’examina i aprova totes les assignatures, essent promogut a segon cirurgià de l’Armada amb destí a El Ferrol.

A Galícia, es casa amb Ramona Videgaray Piñero amb qui, almenys, té quatre fills. Durant tot l’any 1771, Antoni Corbella s’està embarcat a la nau San Vicente, dedicada al cors, és a dir a fer la persecució militar de la pirateria. L’any següent, embarca a la fragata Soledad que marxa a Montevideo on s’hi està fins al 1774 , any en què és al front de l’Hospital de Montevideo. Intenta que l’autoritzin a tornar a Espanya però li és denegada la sol·licitud i ha de quedar-s’hi fins al 1777, any que està fent de metge a la colònia de Sacramento, on rep el nomenament del catedràtic de Prima de Medicina de la Universitat de San Marcos de Lima que el nomena tinent del Protomedicat del Perú pels districtes de Buenos Aires, Tucuman i Paraguai. Però, el virrei del Rio de la Plata, que aspira a crear un Protomedicat propi, li nega la validesa del seu dret.

Sense permís, Corbella torna a Espanya per reivindicar la validesa del seu nomenament però totes les seves reclamacions fracassen. El 1779, Corbella Fondebila torna a Buenos Aires on l’ambient és hostil, privat del seu títol de cirurgià de l’Armada i no aconsegueix feina. Finalment, el 1782, decideix marxar a Santiago de Xile on exerceix de metge alhora que es troba fent d’examinador i professor de número de Medicina i Cirurgia “de la classe dels primers” de la Reial Armada Espanyola a la Universitat de San Felipe. A Santiago, el 1784, disserta sobre el Tratamiento del mal venéreo i professa una docència que a parer dels historiadors xilens és de major importància malgrat la seva curta durada perquè abandona Xile definitivament l'any 1785.

El 1783, Corbella veu negades novament les seves aspiracions i torna a Espanya tres anys després encara entestat en que se li reconegui el càrrec de tinent del Protomedicat del Perú per poder dedicar-se a la docència que es la seva aspiració principal. Però, el 1789, un altre cop se li denega aquesta sol·licitud adduint la seva deserció de l’Armada. Tot i així, continua insistint en els seus plets fins que es dicta sentència definitiva i inapel·lable en contra dels seus interessos el 1796.

Corbella ja no torna a Amèrica i exerceix la professió de metge a Madrid on publica quatre llibres, el més important s’esdevé un tractat de Pneumologia. Escriu altres obres però la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid les informa desfavorablement, impedint la seva publicació. Els títols dels seus treballs mostraven una pretensió que va resultar ser molt criticada pels censors que els examinaven: Clave médico quirúrgica por la cual se puede lograr un conocimiento perfecto de todas las enfermedades de los humores sin el cual es imposible conocerlos y curarlos i Discurso que trabajó el autor sobre la epidemia de Andalucía acaecida en la ciudad de Cadiz, Sevilla y lugares convecinos, en el cual se demuestra la especie de calentura que siendo epidémicas o propias de aquella provincia fue injusto llamarlas pestilenciales.

Malgrat tot, establert a Madrid, Antoni Corbella Fondebila apareix com a metge de família honorari de Sa Majestat a les Guies de Litigants de Madrid del 1800 al 1808 mentre que el breu currículum que acompaña les seves publicacions es presenta com ”Professor de Medicina y Cirurgia retirat del número de la Reial Armada, extinent Protomèdic de les províncies del Rio de la Plata, Paraguai i Tucuman. Escritor públic de Medicina Pràctica i Metge de Família de Sa Majestat”.