Galeria de metges

Neix a Manresa el 25 de gener de 1937, fill de l’alcalde de la ciutat Josep Corbella i Sunyer, i de Teresa Corbella i Ventura. Exiliats a França entre 1939 i 1940, tornen a Manresa on residiran fins al 1948; després van a viure a Barcelona. El pare, sol, torna el 1941 va a Barcelona on restarà en la clandestinitat fins al 1970.

Jacint fa els primers estudis i el batxillerat com a alumne lliure a Manresa, examinant-se a l’Institut Lluís de Peguera. Decidit a estudiar medicina i amb molts esforços familiars, cursa la carrera a la facultat del carrer de Casanova entre els anys 1954 i 1960. En la seva promoció també van llicenciar-se: Edelmira Domènech Llaberia, Josep M. Calbet Camarassa, Maria Lluïsa Casals Caus, Salvador Castells Cuch, Jaume Mas Marfany, Juan José Ortega Aramburu i Manuel Ribas Mundó.

Alumne intern d’anatomia patològica, practica necròpsies; també ho és de dermatologia i finalment, d’història de la medicina. De forma simultània treballa temporalment al Banc de Bilbao per ajudar l’economia familiar. Es llicencia en medicina i cirurgia el 1960 amb un brillant expedient acadèmic. Especialista en Dermatologia el 1962, ingressa al Cos de Metges Forenses i es doctora e per la Universitat de Barcelona (UB) el 1965. Mentrestant, és professor no numerari d’història de la medicina del 1961 al 1968. El 1968 també és professor no numerari de medicina legal i toxicologia i adjunt el 1974. Forense de categoria especial a Barcelona des del 1968, metge de l’Ajuntament de Barcelona per oposició i pediatre de la Seguretat Social. Especialista en medicina del treball el 1971. Entre el 1972 i 1975 és professor de toxicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) primer, i després de la UB. El 1976 és catedràtic de medicina legal i toxicologia i a partir del 1981 també és docent de l’Escola de Medicina Legal i de la de Medicina del Treball. Es mostra molt interessat pel suïcidi i la responsabilitat dels sanitaris. Deixa la pràctica forense el 1979 i el 1987 divideix la seva càtedra en dues, la de Medicina Legal i la de Toxicologia, que ocuparà ell mateix des del 1988 fins al 2007; també és catedràtic de Toxicologia a Farmàcia entre 1984 i 1997. Focalitza la seva recerca en el suïcidi i en la toxicitat dels hidrocarburs organoclorats i metalls pesants en el medi, el treball i els aliments. Mentrestant, és un apassionat de la història de la medicina catalana i occitana, sobre les que investiga i publica.

Degà de Medicina de la UB entre 1979 i 1982, del 1986 al 1988 és vicerector d’Extensió Universitària. Durant els anys vuitanta col·labora al desenvolupament de les facultats de medicina de Reus i Lleida, amb una relació que tindrà continuïtat. Director del Departament de Medicina Legal i Toxicologia de la facultat de Barcelona (1981 – 1986) i després de l’anomenat Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària (en tres períodes entre 1988 i 2007).

President de la Societat Catalana de Medicina Legal i Toxicologia, de la Comissió Nacional de Medicina del Treball, de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, de la Sociedad Española de Medicina Legal y Forense i de la Société Meditérranéenne de Médicine du Travail. Com a docent crea escola i dirigeix 87 tesis doctorals.

Atret per la història de la medicina des del 1959 i professor ajudant del Dr. Manuel Usandizaga, crea els congressos d’història de la medicina catalana el 1970 i presideix el tercer, a Lleida, el 1981; el 1979 presideix el Sexto Congreso Español. És un dels fundadors de la Societat Catalana d’Història de la Medicina (1976-1977) i la presideix del 1986 al 1990. Jurat de premis i promotor de recerca, el 1977 funda el Seminari Pere Mata de la UB i serà editor de 140 volums. El 1984 crea Gimbernat. Revista d’Història de la Medicina i de la Ciència, que dirigeix fins al número 70, de 2018; hi publica molts treballs. També escriu articles d’història i d’altres temes a la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que dirigeix del 2014 al 2022.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1977) i de la Nacional de Medicina de Mèxic (1982). Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Medicina de Catalunya (RAMC) (1985 – 2025) de la qual és president del 2005 al 2013. Numerari també de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i de l’IEC el 1999 (Secció de Ciències Biològiques). El 2001 és corresponent de la de farmàcia i numerari el 2003.

Autor d’un miler d’escrits, entre els quals més de 30 llibres i 90 monografies, molts capítols de llibres; més de cent articles de medicina legal, uns 400 de toxicologia, més de 250 d’història de la medicina i nombroses obres menors de diversa índole.

Vinculat amb la seva ciutat natal, també té activitat a Manresa, sobretot de caràcter històricomèdic i cultual en general.

Premi Bages de Cultura (1990) i d’Excel·lència Professional del CoMB (2005). Homenatjat a la RAMC el 2006 i a la URV el 2007, el 2018 rep la Medalla de Membre d’Honor de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i el 2019 el CRAI Biblioteca del Campus Clínic dona el seu nom a una de les sales d’estudi de què disposa. Membre d’Honor de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (2023).

Casat amb la Dra. Edelmira Domènech i Llaberia l’any 1963, psiquiatre de gran prestigi professional i acadèmica, tenen quatre fills i sis nets.

Mor a Barcelona, al seu domicili, el 17 de maig de 2025. Del decés se’n fan ressò tots els mitjans professionals, la premsa generalista i el 30 de setembre, a la RAMC, la Universitat de Barcelona, l’IEC i les tres acadèmies sanitàries li dediquen un solemne acte de reconeixement.