Galeria de metges

Fill gran de Milagros Llort Fargas i de Manuel Corachán García, cirurgià de reconegut prestigi, fundador de la Clínica Corachán de Barcelona i conseller de Sanitat i d'Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1936; va néixer al número 93 del carrer de Sants. Realitza els estudis de medicina a Barcelona, on obté el premi extraordinari de llicenciatura el 1932.

Després de fer estudis d'histologia i anatomia patològica amb el Dr. Pío del Rio Hortega a Madrid, decideix especialitzar-se en neurocirurgia. Treballa al Servei de Cirurgia del seu pare a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i assisteix al Servei de Neurologia del Dr. Lluís Barraquer Ferré, del mateix hospital. El 1932 guanya una beca Cardenal per fer estudis de formació en la Clínica Quirúrgica de la Universitat de Frankfurt juntament amb els doctors Antoni Llauradó Tomàs i Vicenç Artigas Riera. El 1933 va al Servei de Neurocirurgia del prestigiós neurocirurgià Clovis Vincent a París. De tornada a Barcelona, publica diversos treballs sobre temes neuroquirúrgics, seguint els passos del seu pare, que tot i ser cirurgià digestiu, també havia intervingut i publicat diversos casos sobre aquesta especialitat a partir de l'any 1923.

Durant la Guerra Civil, tot i ser capità mèdic de l'exèrcit republicà, és perseguit per grups anarquistes, decideix fugir de Barcelona amb el seu germà menor Ricardo -aparentment tuberculós- al Pirineu aragonès (Boltanyà) el novembre de 1936, i d'allà a França. De nou a Espanya, passa a l'exèrcit franquista per Sant Sebastià, allà és obligat a dirigir-se al capdavant de guerra i a fer tasques d'infermeria –camiller–, malgrat la seva gran preparació tècnica i professional.

El dia 11 de juny de 1937 mor a l’Hospital de Vitòria-Gasteiz a conseqüència d'una gangrena gasosa, ocasionada per la metralla d'una bomba que li provoca unes ferides, pel que sembla, poc importants al colze i a la cama. Es dona la circumstància, que en veure la mala evolució de la ferida, sol·licita l'amputació de la cama, però conegut el prestigi, tant del seu pare com del seu, pels cirurgians que el tracten, no s’atreveixen a fer-ho.

Manuel Corachán Llort va ser el primer cirurgià a Espanya, que després de la seva formació quirúrgica, decideix dedicar-se exclusivament a la neurocirurgia. Malauradament, i a causa de la seva prematura mort, la seva tasca neuroquirúrgica no ha estat prou coneguda. Destaca, a part de l'especialitat, la importància que dona a l'estudi preoperatori del malalt, la seva acurada tècnica quirúrgica i els bons resultats postoperatoris, malgrat la precarietat dels mitjans tècnics de la seva època.

El 1935 Manuel Corachán es casa amb Carme Cuyàs Salisachs, filla del metge Manuel Cuyàs Carol, tenen dos fills Marta, infermera i gestió comercial hospitalària, i Manuel, metge.