Galeria de metges

Acabat el batxiller el 1911, ingressa a la Facultat de Medicina de Saragossa i es llicencia el 1918. Marxa a Madrid per preparar la tesi doctoral Nuevas orientaciones en fisiología i patología en la nutrición del lactante, que llegirà el 1922. Mentre es forma com a pediatra a l’Hospital del Niño Jesús durant dos anys. El 1920, amplia estudis a l’Hopital des Enfants Assistés de París i, de tornada a Saragossa, comença a treballar com a professor auxiliar de la Universitat i, també, a la Consulta de la Infància del Dispensari Antituberculós.

L’any 1926, amb només 32 anys i per concurs, obté la càtedra d'Enfermedades de la Infancia de la Facultat de Medicina de Valladolid. A més, exerceix la Pediatria i és nomenat director de la Inclusa de Valladolid. El 1931, és elegit vicerector de la Universitat però, després de patir amenaces i agressions de grups reaccionaris, concursa i guanya la càtedra de Pediatria de la Facultat de Medicina de Barcelona. El 1933, s’estableix a la capital catalana i no triga en ser nomenat secretari de la Facultat alhora que és membre de la Junta del Patronat fins al 1936.

Acadèmic corresponent honorífic de la Academia Medico-Quirúrgica espanyola, Gregori Vidal i Jordana té una notable producció científica en forma d’articles de Pediatria i, sobretot, tracta la nutrició infantil. L’any 1926, és guardonat amb el Premio Sarabia y Pardo per l’article Los rayos ultravioleta en Pediatría i el següent, juntament amb Josefina de Saro, obté el Premio Benavente pel treball Patología del raquitismo. Especialment destacable és la seva monografia Nefropatías en la Infancia, primer tractat d’aquest tema que es publica a Espanya l’any 1945. Col·laborador de diverses revistes pediàtriques, escriu a les aragoneses Clínica i Laboratorio y Universidad. També, a d'altres d'abast nacional, per citar-ne algunes: Archivos de Pediatría, Archivos de Medicina, Cirugía y Especialidades i Acta Pediátrica Española. A més, l’any 1934, a Barcelona, és fundador d'Anales de Pediatría, que subtitula Archivos de la Cátedra de Pediatría de la Facultad de Medicina i que, ben aviat, esdevé capdavantera entre les publicacions pediàtriques.

A Barcelona, obre una consulta privada al principal del número 99 del Passeig de Gràcia alhora que actua com a cirurgià, experiència que li és de gran utilitat quan esclata la Guerra Civil. Nomenat director mèdic de l’Hospital Clínic, a més d’intervenir directament en l’organització dels Servei d’Urgències -en circumstàncies bèl·liques autoritàriament difícils- ell mateix ha de practicar nombroses intervencions davant l’allau de ferits que arriben a l’Hospital.

El mes de novembre del 1939, instaurada la Dictadura, Gregori Vidal i Jordana és detingut i empresonat fins al 1941, separat dels seus càrrecs per la seva posició ideològica contrària al govern d’aleshores i haver manifestat desacord amb l’aixecament militar. La seva càtedra de Pediatria queda vacant fins a l’arribada del nou catedràtic provinent de Salamanca, Rafael Ramos Fernàndez, molt afí al règim. El 1955, amb la mort prematura de Ramos, la càtedra queda vacant novament fins al 1964 quan Manuel Cruz Hernández, catedràtic de Cadis des de feia vint anys, ve a Barcelona.

És digne de menció l’actitud que Gregori Vidal Jordana pren dos anys més tard: quan compleix 70 anys, l’edat prevista per a la jubilació, dirigeix una carta al nou catedràtic felicitant-lo pel seu càrrec ara que, a partir de la seva jubilació, ell ja l’ocuparà de ple dret. Es dóna la circumstància que -tot just el 24 de juny de 1964- Lora Tamayo, ministre d’Educació, deroga l’Ordre que 24 anys enrere –el 15 d’octubre de 1940– l’havia separat de la seva càtedra i l’inhabilitava per exercir càrrecs públics. Amb la nova Ordre publicada al BOE, Vidal Jordana pot reintegrar-se a la Universitat de Barcelona però falten pocs mesos per jubilar-se i mai recupera la càtedra injustament arrabassada.