Galeria de metges

Acabat el batxillerat a l’Institut de Barcelona l’any 1919, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1926 després de ser alumne intern al Servei de Patologia Quirúrgica del professor Joaquim Trias Pujol. El 1927, Enric Vidal es matricula a l’Escola de Patologia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau que dirigeix Francesc Gallart Monés. Al seu costat, se li desvetlla la vocació per la Gastroenterologia i continua com alumne als cursos anuals de l’Escola fins al 1933. A més, entre 1928 i 1929, ha estat assistent al Servei de Radioteràpia Anticancerosa que dirigeix Adolf Pujol Brull al mateix Hospital de Sant Pau on, el 1930, guanya per concurs la plaça de metge auxiliar del Servei de Digestiu. A partir d’aquest moment, treballa simultàniament al servei de Radioteràpia i al de Patologia Digestiva, fins que el 1933 es queda definitivament en el de Digestiu.

El 1948, esdevé metge numerari de sala -càrrec equivalent al de cap de la sala- i, el 1955, és nomenat subdirector de l’Escola de Patologia Digestiva que dirigeix Tomàs Pinòs Marsell fins a la seva jubilació l’any 1962, moment en què Enric Vidal Colomer queda com a director del Servei interinament a l’espera del nomenament del nou director, Francesc Vilardell Viñas.

Des del 1946 al 1951, Enric Vidal dóna les classes del temari de Patologia Digestiva de l'assignatura de Patologia General a la Facultat de Medicina, de la qual n’és responsable el professor Lorenzo Gironés. El 1950, es doctora a Madrid amb la tesi Concepto actual y diagnóstico de la gastritis.

A l’Hospital de Sant Pau, Vidal Colomer es dedica preferentment a l’Endoscòpia Digestiva, esdevenint un dels pioners que, amb la col·laboració de Joan Badosa Gaspar, efectua aquest tipus d’exploració a Espanya. També, juntament amb Badosa, organitza els cursos anuals de Gastroscòpia que s’inicien a l’Escola de Patologia Digestiva l’any 1946. Una de les novetats d’aquests cursos, s’esdevé la taula d’exploracions especialment útil per fer exàmens amb l’esofagoscopi rígid i el gastroscopi semi rígid que idea Enric Vidal Colomer.

Autor d’un gran nombre de treballs a diverses revistes espanyoles i franceses, Enric Vidal escriu diverses monografies, citades a la secció d’Obra Pròpia d'aquest web. Tradueix, també, diferents obres de l’especialitat com Carcinoma y otras lesiones malignas del estómago, obra de Waltman, Gray i Priestley així com el segon volum de Gastroenterologia, de Bockus. Participa en els diferents Congressos de l’especialitat i, especialment, als de Patologia Digestiva. A més, intervé com a conferenciant als fòrums acadèmics com l’Institut Mèdico Farmacèutic on disserta sobre El conjunto cardioesófago diafragmático y sus manifestaciones patológicas l’any 1944 o a la mateixa Facultat de Medicina sobre Radiología del cáncer gástrico en sus comienzos el 1949.

Soci corresponsal de les Societats de Radiologia de Caracas dels del 1949 i de la de Gastroenterologia de Cuba del 1956, Enric Vidal Colomer és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1.952 i titular de la Societat de Bronco Esofagologia i de Gastroscòpia de Llengua Francesa des del 1954.

El nom de Vidal Colomer ha passat a la història per l'epònim Símptoma de Vidal Colomer, que consisteix en l’augment progressiu i paradoxal del bombament abdominal malgrat els vòmits continuats en la dilatació aguda d’estómac. Enric Vidal Colomer destaca, especialment, per les més de 3700 gastroscòpies que efectua junt amb Joan Badosa Gaspar, una quantitat que no té parangó estatal en aquell moment.