Metge, naturalista i compositor
Biografia
Fill del metge Francesc Vidal i Roselló, nascut a Reus que exerceix a Barcelona. Francesc Vidal i Careta és llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1880 i en Ciències naturals per la mateixa Universitat el 1885. Des dels 5 anys, ha estudiat piano. Primer, amb el seu pare i alguns pianistes. Finalment, amb el músic i pedagog Joan Baptista Pujol i Riu (1835-1898). De gran, continua els estudis musicals.
D’estudiant, escriu articles a la Gaceta Mèdica de Catalunya. És el primer en fer una tesi en la què es relaciona la medicina i la música (1882): La música en sus relaciones con la medicina conclou que l’art musical produeix descans i distreu l’home i el moralitza, és un element social, útil en les neurosis alhora que serveix per combatre estats d’ansietat o nerviosisme.
El 1885, Vidal i Careta guanya una càtedra de Paleontologia Estratigràfica a la Universitat de L’Havana i se’n va a viure-hi. Afeccionat al món dels fòssils i les roques, mentre és a Cuba, reuneix una col·lecció per mostrar a l’Exposición Histórico-Americana que se celebra a Madrid el 1892.
Més tard, guanya -i ocupa fins que mor- la càtedra de Paleontologia de la Universitat Central de Madrid on fixa la seva residència. Francesc Vidal i Careta manté -i fins i tot accentua- els criteris antidarwinistes que té Vilanova, catedràtic al que substitueix per defunció el 1895. L’any 1990, la càtedra de Paleontologia es transforma en la de Geografia i Geologia dinàmica però el catedràtic Vidal la segueix ocupant. El 1915, exposa el seu criteri antidarwinista al pamflet Carlos Roberto Darwin y el actual conflicto europeo (1915) on acusa a Darwin de ser responsable indirecta de la Primera Guerra Mundial.
Josep Vidal i Careta té, també, una intensa activitat com articulista habitual a La Ciudad Lineal, publicació periòdica fundada en 1894 per l’enginyer i urbanista Arturo Soria y Mata (1844-1920) per promoure la construcció de barriades còmodes, higièniques i barates amb capacitat per fer compatible la vida al camp amb la proximitat al centre urbà, en la què hi publica tracta diversos temes, però, on hi destaquen les pàgines periòdiques del Tratado de Musicologia que s’inícien l’any 1909 i les trobem encara el 1916.
Col·labora a diverses revistes científiques, destacant el seu treball a La Naturaleza. Alhora, conserva les seves aficions musicals que li permeten, el 1892, estrenar l’òpera Cristóbal Colón al Teatre del Circ de Barcelona.
MBC
