Internista de prestigi, amb gran capacitat pedagògica en els seus col·laboradors i una intensa labor social
Biografia
Neix en el si d’una coneguda família barcelonina amb forta implicació política i sense tradició mèdica. El seu avi va ser alcalde de Barcelona i el seu pare secretari polític de Francesc Cambó. Estudia el Batxillerat al col·legi dels Pares Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona i els primers anys de medicina a la facultat del carrer Casanova, traslladant el seu expedient a Madrid l’any 1935 amb motiu d’haver estat nomenat a un càrrec de la Federació Espanyola d’Estudiants Catòlics d’Espanya. Es llicencia l’any 1941 i aviat és nomenat professor auxiliar temporal de Patologia General de la Facultat de Medicina de Barcelona, estan vacant la càtedra i pendent de cobrir-se per concurs de trasllat, que guanyaria el professor Lorenzo Gironès Navarro. Es doctora l’any 1946 amb una tesi sobre la gastroscòpia com a medi d’exploració de la patologia gàstrica.
L’any 1947 guanya per concurs oposició la plaça de professor adjunt de Patologia General, essent fins a l’any 1955, encarregat d’aquesta càtedra per excedència voluntària del seu titular. La seva tasca com a professor va deixar un gran record entre els seus deixebles demostrant mèrits més que suficients per ser el catedràtic titular, però la burocràcia de llavors va impedir-ho. En aquest temps publica uns apunts de les seves lliçons de Patologia General, de gran èxit entre els estudiants, i va traduir de l’alemany diversos llibres mèdics per les editorials Labor i Científico Médica. Aquell mateix any és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
En el camp assistencial promou la incipient medicina psicosomàtica i és pioner en la introducció dels serveis socials en l'avaluació dels malalts ingressats. L’any 1955 s’incorpora com a metge de sala al servei de patologia digestiva dirigit pel Dr. Alfred Rocha i Carlota, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tasca que desenvolupa fins a la seva jubilació, i des d’on impulsa la creació del dispensari de medicina psicosomàtica.
Joaquim de Nadal va ser un metge singular amb una formació intel·lectual, humanista i científica de gran nivell que es posava al servei dels seus malalts i deixebles amb humilitat. Amb rigor científic i la mirada d’internista, ensenyava la visió integral del pacient, valorant el context cultural, social i laboral d’aquest. Les seves reflexions sobre la relació metge-pacient van ser molt reconegudes. El Dr. Nadal va deixar molt poca obra escrita; es pot dir que el seu ensenyament va ser plenament maièutic i socràtic.
Les seves conviccions cristianes i la seva visió social de la medicina el van portar, immediatament després de la guerra civil, a col·laborar estretament amb el Dr. Carles Ribas Magri en la creació del Centre de Promoció Social de Nostra Senyora del Port, situat en una de les zones de barris més miserables de la ciutat. Aquest centre, pioner en l’autogestió sanitària en ple franquisme, estava dedicat a ajudar a resoldre problemes de salut dels seus habitants, utilitzant els recursos sanitaris i socials disponibles a Barcelona quan el sistema de seguretat social era molt precari.
L’any 1958 és nomenat patró de la Fundació Santiago Espona i Brunet, entitat dedicada a ajudar a institucions benèfiques centrades en el diagnòstic i tractament de malalties pulmonars, una tasca que va desenvolupar en estreta col.laboració amb el Dr. Gerard Manresa.
Com corresponia a la seva època, va compatibilitzar totes aquestes activitats amb l’exercici professional privat amb una consulta d’èxit. Casat amb M. Lluïsa Caparà i Muntadas, amb qui va tenir cinc fills: Joaquim, Paz, M. Lluïsa, Juli i Josep. En Juli de Nadal i Caparà és metge internista i la saga mèdica continua amb la Míriam de Nadal Clanchet, especialista en Anestesiologia i Reanimació i filla del germà gran Joaquim. Al mateix temps, la seva filla Maria és estudiant de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.
JDNC
