Excel·lent cirurgià de l’Escola de cirurgia gastrointestinal de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Biografia
Neix en una família de bon nivell cultural. El seu pare, que era mestre, l'obliga a estudiar magisteri. Just després cursa la carrera de medicina a Barcelona, i es gradua l’any 1919. Acabada la carrera ingressa com a metge assistent al servei de cirurgia del Dr. Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, on és company de Manuel Corachan.
Fa oposicions a metge de la beneficència de Barcelona i treballa com a ajudant del Dr. Corachan en la seva pràctica privada.
El dia 17 de juny de 1926, Prim era el metge de guàrdia de l’Hospital de la Santa Creu quan porten ferit greument a l’arquitecte Antoni Gaudí, que havia estat atropellat per un tramvia de la línia 30 a la cantonada de Bailèn amb la Gran Via. Gaudí venia de missa a l’església de Sant Felip Neri i tornava cap a la Sagrada Família. Anava vestit pobrament i per això va costar identificar-lo. Malgrat els esforços del Dr. Prim i la presència posterior dels doctors Corachan i Ribas, només van poder certificar la seva mort que, segons les dades de l’autòpsia, va ser deguda a un politraumatisme encefàlic, toràcic i amb fractures de les dues cames.
El 1931 hi ha una vacant de director de cirurgia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, poc després d’haver-se produït el trasllat al nou hospital dissenyat per Domènech i Montaner. Hi aspiren Jaume Pi Figueras, Josep Trueta i Joan Prim. Tots eren candidats amb moltes possibilitats, però surt elegit el que semblava amb menys possibilitats, el Dr. Joan Soler Julià. Els tres han de seguir en el servei del Dr. Corachan, on Prim era el responsable de la sala d’homes, Pi Figueras de la sala de dones i Trueta del dispensari.
El 1933 es crea la Universitat Autònoma de Barcelona, Prim és nomenat professor ajudant lliure de clínica quirúrgica el 1934. És invitat pel Dr. Francesc Gallart Monés a incorporar-se a la recentment creada Escola de Patologia Digestiva, on es necessita un cirurgià, perquè Gallart Monés pretén que els seus malalts s’operin en el mateix servei. Prim accepta i adquireix una gran experiència en el tractament quirúrgic de les malalties digestives, fet que justifica que sempre tingui joves ajudants al quiròfan quan opera per aprendre de la seva depurada tècnica. Com expliquen els doctors Simó Deu i Sala Pedrós:
“Prim arribà a dominar la cirurgia digestiva, especialment la gastrectomia que executava amb expertesa, rapidesa i elegància. Utilitzava la pinça de De Martel, que havia portat de París personalment, per a la sutura del monyó gàstric. Feia sempre la tècnica de Billroth II i totes les sutures que emprava eren de catgut. No tenia problemes amb el tancament de monyons duodenals difícils. No feia mai un gest innecessari. Els cirurgians que assistien a les seves intervencions quedaven bocabadats. També dominava la cirurgia colorectal i biliar més freqüents en aquell temps. On mostrava la seva elegància i rapidesa era en la utilització de l’agulla de Reverdin, semblant a una agulla de cosir sacs, que necessitava de la col·laboració ràpida i amatent de l’ajudant, en una espècie de joc de mans entre els vasos femorals i les mans de l’ajudant”
Acabada la Guerra Civil es creen tres serveis de cirurgia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que seran dirigits pels doctors Josep Soler-Roig, Joan Puig-Sureda i Joan Prim. Aquests cirurgians s’hi afegeixen una sèrie de deixebles que es convertiran en els mestres de la cirurgia catalana i espanyola durant les següents dècades. Prim és el director del Servei de Cirurgia del Pavelló de Sant Frederic a l’Hospital. L’acompanya sempre l’anestesista José Miguel Martínez i la seva filla Marta l'ajuda com a infermera a la consulta. Prim és cap del servei fins al 1971, quan es jubila i és substituït pel Dr. Antoni Llauradó, que era el sotsdirector del servei. A més, durant la dècada de 1950 accedeix a una plaça de cap d’equip quirúrgic de la Seguretat Social a Sabadell i opera a la Mútua Sabadellense.
Prim fou un dels socis fundadors de la Societat de Cirurgia de Barcelona l’any 1927 (anys més tard és la Societat Catalana de Cirurgia). El 1979, la Societat Catalana de Cirurgia, presidida pel Dr. Antoni Sitges Creus, li va concedir el Premi Virgili, màxim guardó anual concedit a un cirurgià de l’estat per la seva aportació a la cirurgia.
Prim era un home culte, parlava perfectament francès i anglès. Estava sempre al dia dels últims articles en les revistes mèdiques importants i assistia als congressos internacionals de cirurgia. Després de la jubilació, va seguir operant fins que els problemes a la vista el van allunyar del quiròfan. El 1984 va ser operat d’una tumoració abdominal, intervenció que no va superar i va morir a 84 anys.
Casat amb Maria Piera Cuixart va tenir tres filles Concepción, Marta i Angeles. El seu net Federico Heredia Prim, és també metge, format com a ginecòleg a l’Hospital Universitari de la Vall d'Hebrón i treballa quinze anys a l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell.
MBC
