Galeria de metges

Es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1902. Exerceíx uns anys com a metge rural a la població lleidatana d’Albesa mentre prepara la tesi doctoral. El 1904, es doctora a Madrid amb la tesi La dieta hídrica y los evacuantes en el tratamiento de las toxi-infecciones gastrointestinales agudas.

El seu gran interès per la tuberculos el porta a col·laborar amb el Dr. Turró al Laboratori Municipal de Bacteriologia alhora que forma part del Patronat de Catalunya contra la tuberculosi. Ramon Pla visita malalts al dispensari de l Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis a la vegada que és acceptat com a metge assistent a l’Hospital de la Santa Creu.

El 1906, presenta la seva primera comunicació sobre la prevenció de la tuberculosi al I Congrés d’Higiene que organitza l’Acadèmia de Higiene de Catalunya, de la qual més tard formarà part de la seva Junta Directiva. El 1910, Ramon Pla i Armengol publica el seu llibre Diagnòstic precoç de la tuberculosi, primer llibre mèdic que es publica en català, molt ben valorat per la crítica científica que li dóna cert renom. El 1912, presenta un parell de comunicacions al VII Congrès Internacional de la Tuberculosi a Roma que es publiquen posteriorment.

Soci de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, és nomenat secretari del 1908 al 1912 i secretari de redacció de la seva revista Annals des de 1911 a 1915. Fent de secretari de redacció, rep un fulletó d’un veterinari de Salt, Joaquim Ravetllat, que proposa una explicació alternativa de la tuberculosi amb la què Ramon Pla coincideix. Creuen que el bacil tuberculós adopta tres formes, reversibles entre si, anomenades bacteri d'atac, bacteri intermedi i bacil de Koch. Es posen a treballar junts a Salt fins a la mort de Ravetllat el 1923. Llavors, Pla crea l’Institut Ravetllat-Pla a Barcelona per desenvolupar productes farmacèutics que tinguin una acció beneficiosa per als malats tuberculosos. L’Institut elabora dos productes antituberculosos d’àmplia difusió: l’Hemo-Antitoxina i el Sèrum Ravetllat-Pla, obtinguts de cavalls immunitzats amb bactèries tuberculoses definides segons la teoria de Ravetllat.

Molt atret per la política d’esquerres, s’acosta a la Unió Catalanista de la mà de Domènec Martí Julià i de Serra i Moret. En el III Congrés de Metges de Llengua Catalana que es celebra a Tarragona el 1919, juntament amb Joaquim Abelló, proposa la creació del Sindicat de Metges de Catalunya. El 1917, una vegada mort Martí i Julià, ingressa a l'Agrupació Socialista de Barcelona i, el 1919, és candidat a diputat provincial per Sant Feliu-Vilanova. El 1919, Pla és, també, delegat pel Sindicat Únic de Professions Lliberals al II Congrés de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) a Madrid. Més endavant, entre 1931 i 1932, presideix la Federació Catalana del Parit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i impulsa la unificació amb la Unió Socialista de Catalunya (USC). L’any 1933, s’afilia a la USC i és elegit diputat a les Corts espanyoles el 1936.

En esclatar la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Brussel·les. Tornà a Barcelona el 1938 però acabada la Guerra, emigra a Mèxic. Hi resideix fins al 1948. Allà funda Edicions Minerva on publica essencialment traduccions de llibres anglesos i francesos i obres d’autors catalans. S’acull a les mesures de gràcia promulgades pel règim franquista i torna a Barcelona on viu completament marginat de la vida pública fins a la seva mort.