Galeria de metges

Fill del metge Vicenç Sala Cañadell, que exercia a Martorell i quan en Josep Maria té quinze anys, la família es trasllada a Barcelona on estudia i es llicencia en Medicina l’any 1925. Ben aviat, s’interessa pels infants i, encara d’estudiant, col·labora a la càtedra de Pediatria de la Facultat de Medicina. Acabada la llicenciatura, fa estades per ampliar la seva formació pediàtrica a París, Montpeller i Zuric. En reincorporar-se, es doctora a Madrid amb la tesi sobre Contribució a l’origen del gran simpàtic.

Col·labora com a professor adjunt de classes pràctiques a la Facultat de Medicina fins a l’any 1934 quan, després d’un intent anterior per obtenir una càtedra a Cadis que no aconsegueix, guanyà la plaça de professor adjunt a Barcelona. Inicia una brillant carrera docent i científica que es veu estroncada per l’esclat de la Guerra Civil. Sala Ginabreda és crida’t a incorporar-se a l’exèrcit republicà. Un cop acabada la escomesa, és expulsat de la Facultat de Medicina per haver col·laborat com a metge de l’exèrcit vençut. Malgrat tot, Sala Ginabreda no perd la seva vocació científica i docent. Uns anys després, és metge numerari de l’Assistència Municipal de Barcelona fins al 1946, que el nomenen cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Municipal d’Infecciosos.

En aquests anys, no hi ha Escola de Pediatria a Catalunya i el seu Servei de Pediatria de l’Hospital es transforma en un dels centres més importants del país malgrat les limitacions pressupostàries i tots els inconvenients burocràtics que ha d’afrontar. Totes aquestes dificultats són superades per la vocació docent que té Sala Ginabreda i gràcies a la seva constància en el treball, l’esforç i la dedicació que hi posa. Ell assumeix el paper de capdavanter i aglutina un bon grup de pediatres amb inquietuds científiques i professionals.

Organitza unes sessions científiques que es converteixen en un focus d’atracció per la personalitat modesta però plena de rigor científic del seu director. Posa en marxa cursos de formació pediàtrica amb personalitats del país i d’altres estrangeres. Josep Maria Sala Ginabreda té una bona relació amb la majoria de pediatres nacionals com Suàrez Perdiguero de Sevilla o Antonio Galdó de Granada, per posar solament uns exemples. Té, a més, especial amistat amb els professors Jean Chaptal i Roger Jean de Montpeller, Paolo Tolentino de Gènova i Piero Fornara de Novara, conferenciants freqüents. També, compta amb el mateix Alexander Fleming en un dels seus cursos. Fruit d’aquestes excel·lents relacions professionals, sorgeixen els dos volums del Tratado de Enfermedades infecciosas en la infancia, en el que hi col·laboraren cinquanta-dos experts de diferents països europeus i americans que coordina ell mateix.

Són importants, també, les seves aportacions en diferents monografies sobre la diftèria, les estafilocòccies i la tuberculosi pulmonars a més de les meningitis tuberculoses en una època en la qual, aquesta malaltia esdevé un flagell molt important.

Sala Ginabreda és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1948). És secretari general del VIII Congrés Nacional de Pediatria, celebrat a Barcelona el 1952, president de la Societat Catalana de Pediatria (1961-1962) i soci de mèrit (1970) i d’honor (1976) de la institució. També, és membre d’honor de l’Associació Espanyola de Pediatria (1962), soci corresponent de la Societat Valenciana de Pediatria (1966) i membre del Comitè Organitzador del VIII Congrés de Pediatria del Mediterrani i Orient Mitjà del 1972.

La faceta humana de Sala Ginabreda es pot resumir amb les paraules d’un biògraf seu “Per damunt de tot hi batega el mèrit de la seva absoluta honestedat científica, del seu jovenívol entusiasme i de la seva provada generositat”. Josep Maria Sala és un home que gaudeix de la natura i, especialment, de la muntanya. És amant de la gimnàstica i de l’excursionisme. Escala pics de força altitud, de vegades amb metges del seu departament, amb qui arriba a pujar a un dels pics més alts dels Pirineus catalans i allà deixa escrita la frase “Un vell de seixanta anys ha fet el cim”. A més, és un gran afeccionat als escacs i organitza campionats amb companys pediatres i amics que reuneix a casa seva.

Fins al mateix dia de la seva mort, treballa encara amb intensitat. Mor poques hores abans de presidir una Taula d’Infeccions al XIV Congrés Espanyol de Pediatria que té lloc a Barcelona. Poc després, l'Ajuntament de Martorell dóna el nom de Metge Josep Maria Sala i Ginabreda a un dels carrers de la vila on ell va néixer setanta-tres anys abans.