Galeria de metges

Neix en una família on el seu pare Erasme Sala Quirch (Cadaqués, 1880 – Barcelona, 1940), era metge dentista, igual que el seu avi matern Antonio Cladera Bennasar i el seu oncle Sebastian Cladera Barceló, germà de la seva mare Antonia Cladera Barceló (Sa Pobla, Mallorca, 1886, Barcelona, 1962). Erasme Sala un cop acabada la carrera, es quedarà a exercir a Barcelona. Ciro és el més gran de sis germans, tots nascuts a Barcelona, un dels quals, Estiliano (1911 –1994) també mèdic, exercirà l'especialitat d'aparell digestiu.

Cursa els tres primers anys de medicina a Barcelona, passant tot seguit a l'Escola d'Odontologia de Madrid on es gradua el 1935. Durant els dos anys d'estudis d'odontologia a Madrid, col·labora estretament amb el Dr. Florestán Aguilar, catedràtic d'odontologia i director de l'escola durant el període 1924 a 1931. El Dr. Aguilar va ser una figura molt destacada en la consolidació de l'especialitat d'odontologia a Espanya. L'enfocament professional i l'interès de Ciro en la cirurgia maxil·lo-facial es deu en gran part a la influència del Dr. Aguilar. La Guerra Civil el va convèncer de l'adequat de la seva orientació professional en constatar tants ferits amb deformitat facial.

Un cop acabats els estudis va guanyar la plaça de metge intern a la Casa de Salud de Valdecilla a Santander (actualment l’Hospital Universitari de Valdecilla), abans que esclatés la Guerra Civil. De 1937 a 1940 és el responsable del Servei d'Odontologia de l'hospital per absència el titular, el Dr. Severiano Bustamante. Quan la Casa de Salud de Valdecilla fou declarada “Hospital de Guerra” es va militaritzar el personal sanitari i es van començar a rebre pacients procedents del front, amb importants destrosses a cara, boca i cap, cosa que va provocar la necessitat d'abordar els tractaments amb tècniques de cirurgia maxil·lofacial i estètic-reparadora, tècniques incipients a Espanya en aquell moment.

Com a resposta a aquesta necessitat a l'Hospital de Sant Sebastià es van organitzar cursos i pràctiques per a metges i personal sanitari; per tal de pal·liar, en tant que fos possible, la manca de personal en general, però especialment de personal preparat per atendre els ferits de guerra. Amb aquest objectiu es van convocar a experts cirurgians i odontòlegs, com els doctors Josep Soler-Roig de Barcelona, el cirurgià plàstic Nicolás Soraluce, l'odontòleg Carmelo Balda de San Sebastian, així com un altre selecte grup entre els quals es troba el Dr. Ciro Sala, que s’havia traslladat en comissió de servei a l'hospital de Sant Sebastià per uns mesos. Aleshores ja era tinent mèdic i tot aquest aprenentatge va consolidar la seva orientació professional cap a la cirurgia maxil·lofacial.

Casat amb una muntanyesa, la seva intenció era establir-se a Santander, on estava satisfet de la seva tasca professional, que li havia suposat un reconeixement social. Però, la pèrdua de la seva esposa al cap de poc temps de parir i la sobtada mort del seu pare a Barcelona a principis de l'any 1940, el fan decidir a tornar a Barcelona i fer-se càrrec de la consulta que el seu pare havia deixat abruptament. Des de llavors tota la seva activitat professional es desenvolupa a Barcelona amb el parèntesi de gairebé un any als Estats Units. El 1946 va obtenir una beca de la Del Amo Foundation per fer un viatge d'estudis i els seus stages corresponents, des de l’octubre de 1946 fins a l’agost de 1947 a hospitals universitaris de Califòrnia (Los Angeles i San Diego).

Una vegada establert a Barcelona la seva vida es va centrar en l'activitat quotidiana d'odontòleg dentista i estomatòleg crear la seva pròpia clientela. També va col·laborar amb reconeguts cirurgians del moment que requerien la seva participació en el tractament de pacients que necessitaven cirurgia maxil·lofacial, com és el cas dels doctors Josep Soler-Roig, Joan Puig-Sureda i Víctor Salleras, era consultor del llavors Institut Policlinic, avui la Clínica Plató, i col·labora també amb l'Institut Frenopàtic atenent els seus interns en les seves necessitats odontològiques.

Va ser professor d'estomatologia de l'Escola Mèdica Missional de Barcelona, gràcies a aquesta tasca va rebre la Medalla al Mérito de la Orden de Malta.

La seva vida personal va ser molt intensa pels diferents esdeveniments que va viure en poc temps. Va enviudar dues vegades, es va casar tres i va tenir tres fills, un de cada matrimoni. Quan semblava que la seva vida es podia estabilitzar, va morir amb només 59 anys.

El seu tercer fill, Ciro Sala Visús, ha seguit la professió del seu pare, graduat en estomatologia per la Université Toulouse III - Paul Sabatier de França i exercint a Barcelona. La seva neboda i fillola, Carme Sala Schnorkowski ha desenvolupat la seva activitat en la professió mèdica com a pediatre. Amb la mateixa especialitat també el seu nebot el Dr. Gonzalo Álvarez Bolado, ja mort, va exercir la medicina a Valladolid.