Galeria de metges

Neix a La Pobla de Lillet, cursa els seus estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1914. Amb una sòlida formació acadèmica, Cordomí comença la seva trajectòria professional treballant com a inspector municipal de sanitat a Sant Joan Despí, càrrec que ocupa des de 1916 fins a 1925. Paral·lelament, el 1920 comença a exercir també com a metge municipal a Barcelona, on desenvolupa una labor destacada en el camp de la sanitat pública. Durant aquests anys de servei, forma part de dues importants organitzacions mèdiques: el Sindicat de Metges de Catalunya i la Mutual i Unió Mèdic-Farmacéutica. A través d’aquestes associacions, Cordomí defensa els drets i les condicions laborals dels professionals sanitaris, esdevenint una figura influent en la lluita per la millora de la salut pública i dels drets dels treballadors del sector.

A més de la seva carrera mèdica, Cordomí desenvolupa un paper destacat en la política catalana des de ben jove. L’any 1917 ingressa a la directiva de l'Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, una organització dedicada a la promoció de l'educació en català. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, Cordomí s’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit des del qual amplia la seva participació política. A través d'aquest vincle amb ERC, Cordomí esdevé un dels representants més actius del republicanisme català a la ciutat de Barcelona. El març de 1933, és nomenat president de l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar, una entitat vinculada a ERC, des d’on coordina diverses iniciatives socials i polítiques.

El 1934, a les eleccions municipals, és elegit regidor dins la Coalició d’Esquerres Catalanes, un càrrec que li permet implicar-se directament en la gestió de la ciutat. Però els Fets d’Octubre de 1934, una insurrecció que va tenir lloc arran de la repressió del govern central contra el moviment obrer i republicà, comporten la seva detenció. Joan Cordomí, juntament amb altres membres de l'equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, és empresonat. Durant cinc mesos, roman al vaixell-presó Ciudad de Cádiz, fins que és alliberat el 23 de febrer de 1935. Aquest període de presó marca un moment clau en la seva trajectòria política. Després del seu alliberament, reprèn les seves funcions com a conseller delegat del districte IX, càrrec que recupera després del triomf del Front d’Esquerres a les eleccions generals de 1936.

Durant la Guerra Civil, Cordomí manté un paper actiu en l'administració municipal, ocupant diversos càrrecs importants, com la Regidoria d'Assistència Social i Cultura i la conselleria hospitalària a l'Hospital General de Catalunya. En un període de gran inestabilitat i escassetat, la seva tasca és essencial per mantenir els serveis sanitaris i socials de la ciutat en funcionament, gestionant l'atenció als més necessitats i garantint el funcionament dels hospitals i altres institucions mèdiques. L’agost de 1938 és designat conseller municipal d’Higiene i Sanitat.

Després de la derrota del bàndol republicà, Cordomí es veu obligat a exiliar-se a França. Durant els anys d'exili, Cordomí roman compromès amb la causa republicana, tot i les difícils condicions de vida. No torna a Catalunya fins a la dècada dels anys cinquanta, quan s'estableix a Sant Andreu de Palomar, on passa els darrers anys de la seva vida. Mor el 7 d’abril de 1958 i és enterrat al cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Joan Cordomí i Pujolar és recordat per la seva dedicació tant a la medicina com a la política, amb un llegat marcat per la defensa de la salut pública, els drets socials i els valors republicans.