Galeria de metges

Neix a Múrcia, fill de Luciano Córdoba Pascual i de Rosario Rodríguez, capità de voluntaris de l'Exèrcit espanyol a Ultramar alhora que és propietari d'una botiga de barrets des de la seva arribada a les Filipines l’any 1885, quan Josep només té un any i s’hi està fins a la pèrdua de la colònia el 1898. La família és repatriada a Espanya el 1899 i s'estableix a Barcelona on Josep Córdoba Rodríguez acaba el batxiller, iniciat a Manila, i es titula a l’Institut Provincial el 1900. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1908, el mateix any en què també es llicencia el seu germà més petit, el pediatre Joan Córdoba Rodríguez. Anys després, dos dels germans ja nascuts a Catalunya fan també la carrera per ser metges: Lluís Córdoba Rodríguez (Barcelona, 29/08/1899 - Buenos Aires (Argentina), 1968) i Ramon Córdoba Rodríguez (Barcelona, 08/08/1901 - 01/12/1969).

Mentre fa la carrera, Josep Córdoba és ajudant de classes pràctiques a la Càtedra de Medicina Legal que dirigeix Manuel Saforcada. Acabada la carrera i especialitzat en psiquiatria, la Junta d’Ampliació d’Estudis li atorga una beca per estudiar la “infància anormal” a l’estranger. Així, obté el Diploma d’Estudis Psiquiàtrics Superiors de la Facultat de Medicina de París. Entre 1913 i 1914, Josep Córdoba és assistent del professor Pieron al Laboratori de psicologia fisiològica de la Sorbona alhora que treballa amb professors com Dupré, Seglas, Gilbert-Ballet, De Clerambault i Claude. En aquest temps, ingressa com a membre de la Societat Psicopedagògica de París on n’esdevé vicepresident i presenta diverses comunicacions com L’aphasie chez l’enfant o Les enfants difficiles. Finalment, després de treballar un temps a l’Asil Escola de Bicêtre parisenc, Josep Córdoba passa uns mesos com assistent a la Clínica Psiquiàtrica del professor Bauler a Zúric alhora visita diferents centres de recerca a Alemanya, Anglaterra i Bèlgica.

De tornada el 1915, Josep Córdoba Rodríguez funda i codirigeix -juntament amb el pediatre Benjamí Nonell Camp - l’Institut Mèdic Pedagògic per tractament de nens i nenes retardats i nerviosos al Xalet Guinardó de la Rambla Volart, també casa de cura i educació individualitzada per infants rebels, inestables, dèbils, apàtics, astènics i altres afeccions mentals i neurològiques com tics nerviosos o problemes de parla. En aquest centre, s’incorpora la psicopedagòga Rosalia Ferreiro Puig, el qual es converteix en un puntal de l’Institut i també es casa amb Josep Córdoba, matrimoni del qual neix el seu únic fill: Josep Córdoba Ferreiro que dona pas a la tercera generació d’aquesta branca Córdoba Rodríguez: el metge Antoni Córdoba Raventós.

Entre 1918 i 1923, Josep Córdoba dirigeix el Laboratori de Psicologia de l’Institut Municipal Vilaplana alhora que és director de psicologia de cecs de l’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals de Barcelona des del 7 de gener del 1918 fins als anys 1930. Abans de l’esclat de la Guerra Civil, es director de l’Institut Frenopàtic Tomàs Dolsa del barri de Les Corts de Barcelona des del 1925 fins al 1929. Durant l’escomesa, dirigeix la Clínica Psiquiàtrica Militar de Màlaga fins al 1939 que passa a dirigir la de Barcelona, motiu pel qual és ascendit a comandant mèdic honorífic l’any 1948. En la postguerra, és nomenat director del Sanatori Psiquiàtric de Dones Nostra Senyora de Montserrat de Sant Boi de Llobregat.

Es fundador i primer president de l’Associació de Psiquiatria i Neurologia el 1941, successora de la primigènia Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona que fundà Artur Galceran el 1911, anomenada Societat Catalana de Psiquiatria i Neurologia el 1934 sota la presidència presidida Bel·larmí Rodríguez-Arias. Més tard, es convertirà en l’Associació de Ciències Neurològiques amb Barraquer Bordas a la presidència el 1968 i, actualment, és la Societat Catalana de Neurologia. Josep Córdoba és també primer president de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil que es funda el 1950 i, dos anys després, ho és de la Societat de Neuropsiquiatria que es constitueix a Barcelona amb seu al Casal del Metge, comptant amb la participació de metges d’arreu d’Espanya com Carlos Vázquez Velasco, Josep Solé Segarra, Lluís Folch Camarasa, Rodrigo González Pinto i Ramon Bassols Parés.

Elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) el 1951, Josep Córdoba ingressa amb el discurs Notas para la historia médico-psicológica del romanticismo que contesta Pere Nubiola. Uns anys després, el juliol del 1963, Ramon Sarró li ret homenatge abans d’iniciar el seu discurs d’ingrés a la RAMC i en destaca el seu amor per la ciència i la seva capacitat per atraure amics, un clar exemple de què hauria de ser la definició de la psiquiatria com a “ciència de les relacions interhumanes” perquè el recorda com “un home de personalitat carismàtica, actitud càlida i magistral en el tracte humà tant dels seus col·legues com dels pacients”.