Galeria de metges

Fill de Maria Sunyer i Capdevila, i el pilot de vaixell Josep Pi i Comas, Jaume Pi i Sunyer neix i mor a l’Empordà. Estudia el batxillerat a Figueres i la carrera de medicina entre Barcelona i Madrid on resideix un oncle seu. Es llicencia el 1875 i, després d’una breu estada fent de metge a Figueres, s’estableix a Barcelona on comença a treballar a l'Hospital de la Santa Creu. El 1883, guanya la càtedra de Patologia General de la Facultat de Medicina que li permet fer una extraordinària tasca com a introductor del pensament positivista i experimental en Medicina. Considerat el millor professor de la facultat del seu temps i malgrat haver mort bastant jove a causa d’una tuberculosi, és considerat un revulsiu ideològic en els medis científics catalans de la seva època. El 1883, Jaume Pi i Sunyer participà en el Primer Certamen Frenopàtic i, també, al Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona que se celebra el 1888. És membre del comitè de redacció de La Gaceta Médica Catalana on publica gran part del seu treball.

Jaume Pi Sunyer és el responsable de la tornada a Barcelona de Ramon Turró, aleshores periodista a Madrid, en nomenar-lo ajudant seu en la investigació científica del Laboratori.

L’any 1885, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina com a acadèmic numerari i pronuncia el discurs sobre Doctrina moderna del edema. Malgrat viure pocs anys, és considerat una de les grans personalitats de la medicina catalana del seu temps i una de les figures de la “generació mèdica catalana del 88”.

Casat amb Carolina -filla del metge Francesc Suñer i Capdevila- són pares dels reconeguts fisiòlegs August Pi-Sunyer i Santiago Pi Sunyer i del no menys insigne Carles Pi Sunyer (Barcelona, 1888 - Caracas, 1971), polític i alcalde de Barcelona els anys 1934 i 1936-1937.