Galeria de metges

Fill del metge Josep Viader Arbill, estudia Medicina a la Universitat de Cervera on es llicencia el 1780. Quatre anys més tard és troba instal·lat a Girona on exerceix a l’Hospital General de la ciutat, l'Hospital de Santa Caterina, del què anys més tard en serà director. Metge de molt prestigi a Girona, molt preocupat per les condicions higièniques i sanitàries de les comarques gironines, sotmeses a repetits brots epidèmics com prova l’elevat nombre d’informes sobre les circumstàncies que afavoreixen l’aparició dels brots infecciosos i la manera de prevenir-los que Viader redacta en la dècada dels noranta del segle XVII. La lectura dels informes demostra l’elevat nivell de Viader tant en l'expressió literària de les seves idees com pel contingut. És elegit protometge de la corregidoria de Girona i Figueres el 1801 i, el 1795, és membre de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona.

El 1790, preocupat per la conducta moral dels metges, Joan Anton Viader escriu El Discurso médico-moral de la información del feto por el alma desde su concepción… El 1795, plasma les seves Reflexiones sobre las enfermedades que afligen las tropas del Real Ejército del Rosellón on descriu les malalties que han patit els soldats i la manera de guarir-les. El 1803, publica La Facultad de Medicina vindicada on defensa l’exercici de la Medicina i recrimina aquells que critiquen els metges.

Inicialment, a la Guerra del Francès (1808 -1814), Viader és metge del defensor de la ciutat, el general Álvarez de Castro, a qui visita quan emmalalteix de febres i li recomana que deixi la seva funció de cap de la guarnició. El 1809, quan Girona capitula, Viader passa al costat dels francesos, que el posen al front de les iniciatives sanitàries que proposa el govern d’ocupació. El 1810, apareix la seva obra més famosa Memoria de las enfermedades que han afligido a los moradores de la ciudad de Girona…, text que analitza les condicions sanitàries de la ciutat i les malalties que pateix durant els anys dels setges.

El 1811, Joan Anton Viader és elegit per presidir la Comissió de Salut de l’Alta Catalunya, que controla les titulacions i els mèrits dels que volen exercir la Medicina. Un any després, també, forma part del Comitè de Vacunacions de la Verola, és Metge Inspector de la Intendència de l’Alta Cerdanya i Inspector d’Epidèmies del Departament del Ter.

Quan els francesos han d’abandonar Espanya el 1814, Viader és depurat per afrancesat i per haver donat suport als ocupants, se li segresten els seus bens i el desterren a Ripoll, d'on és la seva esposa i on mor dos anys més tard. El seu fill gran, Salvador, segeuix la carrera paterna.