Galeria de metges

A la vegada que fa els estudis secundaris, aprèn la gimnàstica sota la direcció dels millors professors barcelonins, primer, al Gimnàs de Manuel Valls i, després, al Gimnàs del Col·legi Carreras de Sant Gervasi on, el 1863, ja hi fa de professor auxiliar a la classe de gimnàstica que dirigeix Florenci Quadras quan només té quinze anys. Amb vint-i-tres, el 1871, es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona i pren a càrrec seu l'ensenyament de la Gimnàstica Higiènica del Col·legi de Sant Tomàs.

Tot i que el 1880, David Ferrer Mitayna opta a una de les places vacants de metge de les Cases de Socors de Barcelona, la seva carrera professional se centra en la Gimnàstica i continua fent de professor a diferents col·legis. El 1874, compra el gimnàs del número 125 del carrer Bruch al seu antic professor Quadras. Totalment renovat, l’anomena “Centre Gimnàstic”, imparteix classes de Gimnàstica per a homes i dones comptant amb la col·laboració del seu germà Eusebi, professor esportiu com ell. Un altre germà més gran, Carles Ferrer i Mitayna (1845-1919), és metge i actiu acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El 1876, David Ferrer és l’organitzador dels Gimnasos dels Seminaris de l'Escola Pia i del Conciliar i n’assumeix la direcció d’ambdós centres. Cap al 1878, el Centre Gimnàstic del carrer Bruc ha quedat petit i el tanca. Al mateix temps, però, acaba d’acceptar el càrrec de director del nou gimnàs que Quadras ha instal·lat a la Plaça de Catalunya amb Correus.

En aquests anys, David Ferrer Mitayna ha cursat estudis de mestre a la Normal Central de Barcelona i obté el títol de mestre normal el 1891 tot i que ve fent de professor des de fa un temps. Després, avançat l'any 1893, opta i guanya una de les primeres càtedres de Gimnàstica de l'Institut Provincial de Barcelona.

Essent un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya, el 1897, David Ferrer Mitayna és un dels fundadors de l’Associació Catalana de Gimnàstica, formant part com a vocal de la primera junta directiva igual que Narcís Masferrer, periodista propagador de la cultura física. L’any següent, és elegit vicepresident del nou Comitè Executiu Provincial de Barcelona de la Federació Gimnàstica Espanyola, entitat inicialment presidida pel professor Rafael Rodríguez Méndez i, dos anys després, pel mateix David Ferrer.

Autor d'importants i premiats treballs d'educació física, David Ferrer Mitayna és redactor de Los Deportes, revista fundada el 1897 que s’edita fins al 1910, després de convertir-se en el periòdic esportiu més important de finals del segle XIX i començaments del segle XX. Destaca pel rigor dels seus continguts, per la seva continuada labor en la defensa dels valors de l'esport i per esdevenir-se en una plataforma de llançament de diverses entitats esportives. David Ferrer, a més, és col·laborador d'altres publicacions de l’època com són El Gimnasta Español, Crónica del Sport, La Ilustración Gimnástica, La Regeneración Física, Gaceta de Instrucción Pública i La Vanguardia.

El 1898, és president honorífic del IX Congrés Internacional d’Higiene i Demografia que se celebra a Madrid on, també, participa en la Secció 7a sobre la Higiene del ejercicio y del trabajo. Després, el 1900, com a representant de la FGE i corresponsal de la revista Els Esports, David Ferrer Mitayna viatja a París per assistir al Congrés Internacional d’Educació Física que hi té lloc.

Casat amb la mestre de l’Escola Normal i pionera de la Pedagogia catalana Àngela Vallès Torrentbó, dels dos fills que tenen, el gran, David Ferrer Vallès (1873-1936) és metge com el pare tot i que no exercirà professionalment perquè es decanta pel món de l'empresa i la política. Es casa amb Rosa Sensat Vilà, deixeble avantatjada de la seva mare, que es converteix en una altra prestigiosa pedagoga i en mare de la no menys reconeguda Angeleta Ferrer Sensat, catedràtica de Ciències Naturals i figura indiscutible de la Pedagogia moderna.