Galeria de metges

Fill del cirurgià Antoni Ferrer i Castro i germà de l'advocat i polític republicà Miquel Ferrer i Garcés, governador de Barcelona durant la primera República (1873), Ramon Ferrer i Garcés es doctora en Medicina al Reial Col·legi de Barcelona el mes de setembre del 1830. Un mes després, rep el permís que ella mateix ha demanat per establir-se com a metge i cirurgià a la ciutat de Lleida. El 1834, obté la càtedra de Patologia i Medicina Operatòria del Col·legi de Cirurgia y Medicina de Barcelona.

Militant a les files del Partit Progressista, Ramon Ferrer dóna suport a les bullangues del juliol de 1835 i encoratja els seus alumnes a allistar-se a les milícies rebels. Per aquesta raó, el deporten a l’Havana durant un temps. De nou a Barcelona, és escollit diputat a les eleccions a Corts espanyoles del 1836 i del 1839 per les circumscripcions de Lleida i Barcelona respectivament. Més endavant, esdevé alcalde de Barcelona pel Partit Progressista en dues ocasions: primer, entre gener i novembre del 1841 i, després, entre setembre i novembre del 1854. Durant el seu mandat com a batlle, defensa l'enderrocament de les muralles de la ciutat.

Durant la primera Guerra Carlina, que esclata el 1833, Ramon Ferrer ascendeix de tinent a capità de la Milícia Nacional.

L’any 1841, al costat del catedràtic Josep Castells i Comas, és un dels dos metges catalans que viatja a Itàlia per assistir al Congrés Internacional de Medina que se celebra a Florència. Ramon Ferrer presenta una ponència en llatí en què explica l’estat de la Medicina espanyola.

Docent vocacional i amè, atrau els estudiants a les seves aules i els contagia el seu entusiasme, l’any 1845, el doctor Ramon Ferrer i Garcés es converteix en el primer catedràtic de Medicina Legal, Toxicologia i Higiene Pública de la Universitat de Barcelona, ocupant la càtedra fins al 1872. A Espanya, les càtedres de “Medicina Legal” es creen dins del Pla d’Estudis de 1843 que ha dissenyat el metge reusenc Pere Mata.

És autor d'un Tratado de Medicina Legal que, malgrat no tractar la Toxicologia, s’edita dos cops (1847 i 1868), sense canvis notables entre ambdues edicions. Abans, ja ha publicat el llibret Fragmentos Toxicológicos o explicación de algunos venenos, del modo de analizarlos y de curar sus efectos (1846).

Distingit amb vàries creus, entre elles, la de Comanador de l’Orde Americana d’Isabel la Catòlica, pertany a les Societats de Foment de la Il·lustració i de la Econòmica d’Amics del País. Ramon Ferrer i Garcés és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del primer de gener del 1834, té el càrrec vicepresident durant el bienni de 1853-1854 i president de l'Ateneu Barcelonès l’any 1863.