Galeria de metges

Neix a Vigo, fill d’un militar d’El Pinell de Brai, de Terra Alta, que torna a Catalunya en la seva infància. Obté el títol de batxiller a l’Institut de Lleida el 1927 i es trasllada a Barcelona per cursar la carrera a la Facultat de Medicina i obtenir la llicenciatura el 1935. Dirigent estudiantil en la lluita contra la Dictadura de Primo de Rivera i molt compromès en diferents partits d’esquerres, milita al Partit Comunista Català entre 1928 i 1931.

Només acabar la carrera, Julià Fuster Ribó fa de metge rural La Serra d'Almós, municipi de Tivissa a la Ribera d’Ebre, fins que esclata la Guerra Civil i torna a Barcelona on tot seguit s’afilia a l'acabat de constituir Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El desembre del 1936, és metge del Tren Hospital núm. 6 i, més tard, cap de Sanitat de la 124 Brigada i 60 Divisió. Finalment, és comandant en cap de Sanitat del XVIII Cos de l’Exèrcit de la República, que dirigeix Josep del Barrio.

Amb la derrota republicana, el febrer del 1939, Julià Fuster és internat en el Camp de Concentració de Saint Cyrpien -Sant Cebrià de Rosselló- on s’autoanomena cap de Sanitat alhora que organitza una sala d'operacions i aporta material mèdic que duia amb ell. En aquest Camp, coincideix amb altres metges exiliats però, especialment, col·labora amb Joaquim Vinyes Espín investigant l'origen dels nombrosos casos de dolors musculars que pateixen els interns, descobrint, en contra del diagnòstic de reumatisme que feien els metges francesos, que la causa d'aquests mals era una avitaminosi C.

Un mes després de la seva arribada, a causa de la discussió que té amb el cap de Sanitat francès deL Saint Cyprien, detenen Fuster Ribó i el reclouen a la fortalesa de Cotlliure on, quan diu que és metge, l’envien a netejar latrines. Malgrat tot, recupera la llibertat al cap de dos mesos amb la intenció de viatjar a Mèxic en una expedició organitzada pels quàquers. Finalment, però, opta per marxar a la Unió Soviètica on arriba el mes de juny del 1939 amb la seva esposa Dolores Bardo Paulo i la seva filla Diana de tres anys.

A l'URSS, Fuster exerceix com a cirurgià del Sanatori d’Agudzeri, a la República d’Abjàsia, a la costa del Mar Negre. Durant la II Guerra Mundial, és metge militar de l’Exèrcit Roig. Treballa a l’Hospital d’Evacuació núm. 1647 d’Uliànovsk on arriba a ser cirurgià en cap. L’abril del 1943, Fuster torna a Moscou i s’incorpora a l’Hospital de Cirurgia d’Urgències Sklifosovsky i a la Clínica Quirúrgica de l'Hospital Clínic NA Semashko, a les ordres del professor Braitsev.

El març del 1946, després d’una visita a l’Institut Central de Neurocirurgia de Moscú, l'Institut Burdenko, decideix especialitzar-se en aquesta matèria. Fuster és acollit amb els braços oberts tant perquè és un exiliat català com pel prestigi que l’Escola Espanyola d’Histologia gaudeix entre els neurocientífics soviètics. Fuster es forma amb el neurocirurgià Egorov i amb la neuròloga Korst.

El 1947, escriu el llibre La cirugía soviética. Notas de un cirujano español, que no arriba a publicar-se. En aquest escrit, Fuster Ribó barreja els seus records personals amb la visió que de la Medicina espanyola es té a l'URSS. A més, presenta una anàlisi de les activitats de l’Institut Burdenko durant la II Guerra Mundial i dels temps de pau posteriors.

Des de finals del 1945, però, Julià Fuster no para de sol·licitar el visat per emigrar a Mèxic on hi han anat familiars seus, decisió que l’enfronta amb els dirigents comunistes espanyols i catalans de l'URSS molt durament, fet que provoca la seva expulsió del PSUC l’estiu del 1947 i, tres mesos després, és expulsat de l’Institut Burdenko. Marginat i sense recursos, junt amb altres exiliats que es troben en la seva mateixa situació d’aïllament, treballa de traductor per a l’Ambaixada d’Argentina. El gener del 1948, el detenen perquè el relacionen amb un intent de fugida de dos companys que s’amagaven als baguls d’uns diplomàtics argentins. Després de mesos d’interrogatoris a diferents presons moscovites, l’envien a Kengir, un camp del Gulag al Kazakhstan. El prestigi que assoleix com a cirurgià en el món concentracionari soviètic i la seva heroica participació en la revolta de la primavera del 1954, coneguda com Els quaranta dies del Kengir, són les raons perquè Fuster Ribó és citat a l'Archipiélago Gulag d’Alexander Solzhenitsyn en més d’una ocasió. Finalment, és alliberat el març del 1955.

Fins a l’octubre del 1956, Fuster Ribó treballa a l’Hospital de Lotoshino, prop de Moscou, on fa intervencions de Cirurgia abdominal i traumatològica. A més, passa dos anys més traduint llibres mèdics, una feina més ben remunerada. En aquest temps, tot sovint, continua visitant la Creu Roja per reclamar la repatriació. Poc abans d'un més de complir els 20 anys d’estada a l'URSS, obté la documentació necessària per abandonar el país i embarcar en un buc de càrrega que el duu fins a Almeria.

Setmanes després, viatja a Cuba on s’estan vivint els primers temps del castrisme. Fuster, que s’ha tornat anticomunista, més bé de tendència conservadora i amb un caràcter extravertit, no pot mantenir-se massa temps callat i acaba manifestant-se contrari al nou règim cubà a través de la premsa anticastrista. Sentint-se amenaçat per la policia cubana, ha d’amagar-se i fuig de l’illa precipitadament.

Torna a Barcelona l’any 1960 on es col·legia per poder exercir però Fuster no troba feina i accepta l’oferta de l’OMS per exercir de cirurgià al Congo entre gener del 1961 i l’octubre del 1964, moment en què comença a perillar la seva vida a causa del conflicte bèl·lic que viu el país. És la tercera guerra que viu el doctor Fuster i aquest cop és evacuat amb tot el personal sanitari internacional.

Novament a Catalunya, el maig de 1965, fa de cirurgià de l’Hospital Municipal de Palafrugell, al Baix Empordà, on contribueix a posar en marxa un quiròfan amb l’estalvi que ha fet al Congo. Aquí, fa amistat amb Josep Pla, a qui assisteix quan pateix un infart de miocardi. L’escriptor té una excel·lent opinió de Fuster, de qui admira la seva vasta cultura i valora que sigui la persona de la població que més gasta en llibres i premsa. A Palafrugell, es casa amb Carme Ruiz i té el seu darrer fill, Rafael Fuster Ruiz (1974).

El doctor Fuster passa els seus darrers anys de vida a La Pobla de Montornès, zona coneguda com el Baix Gaià, al Tarragonès. Mor el 22 de gener del 1991 a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, víctima d’una crisi cardíaca que acaba posant punt final al deteriorament físic que li provocava la malaltia de Parkinson de què és diagnosticat deu anys abans.