Galeria de metges

Estudia el batxillerat a les Escoles Pies del carrer Còrcega 325, molt a prop d’on vivia, amb excel·lents qualificacions. El fet de ser orfe de pare des dels vuit anys a causa de la tuberculosi, la mateixa malaltia que patia la seva mare, el va decidir a estudiar medicina. Ingressa a la facultat el 1920.

El primer any de carrera ocupa el lloc de preparador anatòmic i va ser qualificat pels seus companys com a molt hàbil. Al tercer any entra per oposició com a intern a la sala mèdica de dones del professor Francesc Ferrer Solervicens amb un sou de setze pessetes al mes. En el darrer any de carrera col·labora en el dispensari d’obstetrícia del Dr. Pere Nubiola. També durant els anys de formació s’endinsa en l’estudi de la cardiologia amb el Dr. Joan Codina Altés. Es llicencia el 1926, la majoria de les seves qualificacions eren d’excel·lent.

El mateix any 1926 entra a treballar al “Sanatori per Diabètics” que havia creat el Dr. Rossend Carrasco Formiguera a Sarrià, on es realitzen els primers tractaments amb insulina d’Espanya i d’Europa Continental, recomanat per la que després seria la seva esposa Maria Cardona Faura.

L’any 1927, es funda a Barcelona l’Institut Policlínic i al cap de poc s’hi incorpora el Dr. Carrasco amb el seu equip. El Dr. Camps hi continua treballant durant tota la seva vida. A més de l’activitat a l’Institut també col·laborava amb el Dr. Hermenegild Arruga en el control de la diabetis dels pacients ingressats a la seva clínica.

El 1933 va guanyar les oposicions com a professor auxiliar a la Càtedra de Patologia i Clínica Mediques a la Universitat Autònoma Barcelona. Conservà el càrrec fins després de la Guerra Civil que fou represaliat: empresonat i expulsat de la docència universitària per pertànyer a una institució republicana, a conseqüència d’una ordre de 28 de gener de 1939. A partir d’aquesta data es dedica a la medicina privada.

També es cap del Servei Mèdic de Tramvies de Barcelona des de 1939 fins a 1964. Entre els anys 1950 i 1957 forma part de la Càtedra de Patologia General, i durant un breu temps, el 1953, és el cap del Departament de Nutrició.

L’any 1944, participa en la fundació de l’Associació d’Endocrinologia de Barcelona, integrada a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la qual serà vicepresident 1r des de 1944 a 1951 i president de 1951 a 1956. Quan es funda l’Asociación Española de Endocrinología va viatjar a Madrid amb els doctors Cristián de Nogales i Augusto Pérez Vitoria, per tal de parlar amb el Dr. Gregorio Marañón i aconseguir que la societat catalana formés part de l’Espanyola, però conservant la seva personalitat, d’aquesta manera que es va decidir que el vicepresident de l’associació espanyola fos sempre un membre de la catalana. A conseqüència d’això va tenir una relació professional i d’amistat amb el Dr. Marañón.

És també impulsor de les Reuniones Hispano-Lusas de Endocrinología i com a resultat es funda la Revista Ibérica de Endocrinología formada per les dues societats de la península.

Va contraure matrimoni amb la Dra. Maria Cardona Faura el 2 març de 1929. Varen tenir tres fills, el major Joaquim Camps i Cardona (1930-2020) també va ser metge especialista en endocrinologia. Dos dels seus nets Mercè Josa Camps i Raimon Camps Salat, també són metges.