Galeria de metges

Nascut a Sisteró, poblet lleidatà del municipi de Plans de Sió a la Segarra, estudia Medicina al Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada de Cadis quan tot just s’acaba d’inaugurar el 1748. Acabats els estudis, s’embarca cap al Rio de la Plata on hi arriba el 3l de març del 1752. A Buenos Aires, capital del virregnat del Rio de la Plata, exerceix com a metge dels jesuïtes i d’altres ordres religioses com els betlemites i com a cirurgià major del Presidi de Buenos Aires. El 1757, es casa amb una portenya amb qui tenen 17 fills. El gran, Cosme Mariano Argerich serà un dels metges mes influents en el desenvolupament de la Medicina a l’Argentina.

El 1780, amb el grau de coronel dels exèrcits reials, és nomenat cap mèdic de l’expedició que el virrei Vértiz envia al Perú a combatre la insurrecció de Tupac Amaru. En aquesta expedició, Francesc Argerich duu com a segon un altre català, Josep Albert Capdevila.

L’any 1776, envia el seu fill Cosme, nascut el 1758, a Catalunya per estudiar Medicina ja que no ho pot fer a Buenos Aires. Ingressa a la Universitat de Cervera on es gradua el 1783. Exerceix de metge a Barcelona fins que retorna a Buenos Aires el 1788 amb la seva esposa, la catalana Margarita Martí, i un fill, Francisco Cosme, d’un any.

Cosme Argerich del Castillo, que segueix una carrera professional brillant, és nomenat primer examinador del Protomedicat del Rio de la Plata el 1794. Té una participació molt activa en la lluita contra els brots de verola del 1794 i el 1796, introdueix la vacuna de la verola el 1805 i fa de metge militar en les invasions angleses al Riu de la Plata (1806-1807). El 1812, com a director de l’Hospital de la Caritat, rep l’encàrrec del govern de la ciutat de Buenos Aires de redactar un pla d’estudis per ensenyar Medicina i, un any després, és nomenat catedràtic. Crea el Instituto Médico Militar per formar metges militars i n’esdevé el director del que, més tard, serà la Facultat de Medicina de Buenos Aires. De nou, és enviat com a cirurgià de l’expedició que dirigeix el general Belgrano per conquerir les regions del nord el 1813 però problemes de salut el fan tornar a Buenos Aires on ja hi passarà la resta de la seva vida dedicat a la docència de la Medicina fins a la seva mort el 1820.

El seu fill gran Francisco Cosme Argerich Martí (1787-1846) serà, com el seu pare, metge militar i participa en les invasions angleses, en la Guerra de la Independència argentina acompanyant el general San Martin i, també, a la Guerra del Brasil. És un dels primers joves argentins que estudia Medicina amb el Protomedicato i, més tard, és nomenat catedràtic de l’Instituto Medico Militar fundat pel seu pare. Francisco Cosme compagina el càrrec a l’exèrcit com a cirurgià de regiment amb l’activitat docent i l’assistencial a l’Hospital General de Hombres i al de Mujeres. Problemes polítics, especialment, la seva enemistat amb el president Juan Manuel de Rosas, un cop el destitueixen de tots els seus càrrecs, l’obliguen a emigrar a Montevideo el 1835 on hi resideix fent de metge fins a la seva mort.