Galeria de metges

Fill d’en Josep María Arias Mundi, enginyer de la Maquinista Terrestre i Marítima, que resideix temporalment a Tarragona mentre s’ocupa de la via fèrria Barcelona-València, es titula batxiller el 1924 i, seguidament, fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1931. Entre els seus professors es troben August Pi Sunyer, Jesús M Bellido, Agustí Pedro Pons i els germans Antoni Trias Pujol i Joaquim Trias Pujol. A més, des del 1928, Salvador Arias és alumne intern a la càtedra d’Anatomia que, inicialment, ocupa Manuel Serés i, després, Salvador Gil Vernet, els seus mestres d’Urologia i decisius en la seva especialització. D’aquí que, més endavant, guanyi el concurs d’oposició a plaça d’alumne intern del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic on continua a partir del mes de gener del 1932, com a metge resident fins al 19 de gener del 1934.

L’any 1931, Gregori Vidal Jordana arriba com a catedràtic de Pediatria a la Facultat de Medicina de Barcelona i Salvador Arias s’especialitza en Urologia Infantil. A més, durant uns mesos del 1931, compleix les milícies al Servei de Cirurgia de l’Hospital Militar de Barcelona i, a principis del 1932, obté el títol d’Inspector Municipal de Sanitat i, poc després, obté una plaça de cirurgià a la Casa de la Caritat de Barcelona i una altra d’uròleg al Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic.

Republicà d’esquerres i nacionalista català des dels anys d’estudiant, Salvador Arias milita a Estat Català. El 1935, és membre actiu del Comitè de Control del Col·legi de Metges de Catalunya que està vinculat al Comitè de Milícies Antifeixistes. Tot i aquesta participació en política, Salvador Arias manté una intensa activitat acadèmica entre els anys 1932 i 1935, temps en el que publica vuit treballs mèdics a diferents revistes. A més, és col·laborador de La Medicina Catalana on hi publica 21 articles, alguns d’ells sense signatura perquè Arias Manen n'és el redactor i traductor d’Urologia d'aquesta revista. A més, forma part del cos de redacció de la revista Anales de Pediatria. L’octubre del 1933, és elegit secretari general de la Societat Catalana d’Urologia que presideix Narcís Serrallach amb Vicenç Compañ de vicepresident.

Quan comença la Guerra, Salvador Arias és mobilitzat i destinat al Sector Nord d’Aragó, a Osca. Al cap de dos mesos, però, el destinen a l’Hospital Militar de Barcelona amb el grau de tinent metge. Més tard, participa com a capità mèdic i cap de l’equip quirúrgic de la columna “El Campesino” a la Batalla de l’Ebre. Quan acaba la Guerra Civil, primer, s’exilia a França però no triga a decidir tornar a Espanya pensant que no té delictes de sang. Tot i això, és retingut al camp de concentració de San Pedro Cardeña, a 10 km de Burgos.

Casat amb Concepció Valls de Gomis des del 1934 a l’Església dels Àngels de Barcelona, quan és alliberat, Salvador Arias ja té un fill de cinc anys i decideix quedar-se a la capital burgalesa. Fa de metge alhora que posa en marxa diferents projectes empresarials i sanitaris, destacant la construcció d’una clínica pròpia, la Clínica Quirúrgica Salvador Arias, que s’inaugura el 1946 i on practica especialment la Cirurgia i la Urologia. El 1954, crea el Centre Català de Burgos, del qual n’és l’ànima fins al 1972, moment en què deixa la presidència i, poc després, la falta del seu motor és determinant perquè quedi pràcticament extingit. Gran aficionat al tenis, també té un gran paper en el Club de Tenis local. Home molt lligat al món cultural, presideix el cine club de l’Associació Cultural Iberoamericana de Burgos alhora que col·labora amb la Setmana de Cine Hispano Francès de l’esmentada ciutat.

Salvador Arias es jubila prematurament a causa d’una patologia coronària però també perquè el seu fill Salvador Arias Valls (Barcelona, 1935 - Tortosa, 2016) -uròleg com el pare-, es trasllada a Tortosa i ell decideix canviar també de residència. Marxa a Alacant on viuen les seves filles i on mor quan li faltaven dies per fer els 67 anys.