Veterinari i metge militar que va desenvolupar una activitat molt valorada i útil en la traducció d’un gran nombre de llibres i treballs alemanys
Biografia
Fill del veterinari del Masnou Francesc Farreras i Mont-ras i d'Anna Sampera i Sampera, fa el batxillerat a Badalona. El seu pare vol que segueixi els seus passos i que sigui veterinari, tot i que el fill volia ser metge. Per complaure’l marxa a Saragossa el 1895 a estudiar veterinària, perquè no hi havia escola de veterinària a Barcelona. Es matricula al mateix temps a Medicina i acaba les dues carreres el 1900.
Aquell mateix any ingressa al Cos de Sanitat Militar. El seu primer destí és a Coll de Ladrones, prop de Canfranc al Pirineu d’Osca, on aprofita per aprendre alemany de manera autodidacte. Aquest fet tindrà molta influencia en la seva vida, ja que li servirà per traduir gran nombre de llibres de Medicina i Veterinària que faran un gran servei a la formació dels metges i veterinaris espanyols, que no tenien al seu abast la literatura més important d’aquesta època, que estava escrita en alemany. Els més destacats d’aquests llibres son el Manual de Medicina Interna de A. Von Domarus i Patología y Terapéuticas especiales de los animales domésticos de F. Hutyra i J. Marek.
El 1912 està a l’Hospital Militar del carrer Tallers de Barcelona, on és director del laboratori. Els anys 1919 i 1920 és destinat a la ciutat de Mallorca, el 1921 a Melilla i el 1922 a Girona. El 1930 el destinen al Marroc, però sol·licita passar a la reserva, cosa que li accepten i ho fa amb el grau de comandant.
Juntament amb el seu germà Josep Farreras i Sampera, també veterinari, funda l'any 1906 l’editorial que editarà la Revista Pasteur [UAB. Fons Família Farreras], que serà anomenada el 1907 Revista Veterinaria de España (1907-1936) [UAB. Fons Família Farreras]. La Revista Pasteur tenia l’objectiu de facilitar als veterinaris el coneixement de tota la bibliografia sobre inspecció de carns i malalties transmissibles dels animals a l’home que es publicava en el món.
De 1928 a 1930 és president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, el 1929 és ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol, que es va organitzar amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 a Barcelona.
Pere Farreras i Sampera exercí molt més de metge que no pas de veterinari, i estigué especialment interessat per les malalties mentals, tant des del punt de vista assistencial com des del punt de vista acadèmic. Escriu llibres, pronuncia conferències i es elegit el 1929 president de l’Associació de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona. També va ser acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Es casà amb Elvira Valentí Camp, germana del sociòleg Santiago Valentí i Camp i filla del catedràtic de medicina Ignasi Valentí. Va ser pare del també metge Pere Farreras i Valentí, de l'escriptora Elvira Farreras i Valentí i del promotor cultural Francesc Farreras Valentí.
MBC
