Galeria de metges

Nat a Madrid, Emlio Martín Ricón, queda orfe de pare i mare molt aviat havent de fer-se càrrec d’ell una germana de la mare que li paga la carrera a l’Acadèmia Militar on, el primer d’agost del 1907, ingressa al Cos de Sanitat Militar i consta que acaba com a metge llicenciat el 9 de febrer de 1912. Més endavant, en data 28 d’agost del 1914, és destinat a l’Hospital Militar de Barcelona com a capità metge provisional del Regiment de Caçadors d’Alfons XII, exalumne de Cavalleria.

A Barcelona, Emilio Martín Ricón coneix la seva futura esposa, Maria dels Àngels Yzaguirre Ferrer, amb qui es casa el 1917. Abans, però, ha de renunciar a la carrera militar a condició “sine qua non” del pare de la noia, Enric Yzaguirre, conegut exportador de vins i creador del famós vermut de Reus. Sobreviuen el matrimoni dos fills: Carme i Enric. La filla es casarà amb Carles Tricaz, fill del metge establert a Reus, Claudi Tricaz.

Aleshores, comença com a metge rural de família destinat a Falset, on encara no fa tants anys hi havia gent que recordava el “metge castellà” i on ell no para d’estudiar. El 1920, guanya les oposicions al càrrec de metge civil suplent de la Comissió Mixta de Reclutament. A més de per la Medicina General, Emilio Martín s’interessa per l’Homeopatia i la Pediatria, en part, perquè li agradaven els nens i, en part, perquè té un fill impedit des de la seva naixença.

Tornat a Barcelona a principis la dècada dels vint, Martín Ricón s’especialitza en Pediatria amb el professor Andreu Martínez Vargas a l’Hospital Clínic, fent de metge de Sala i Dispensari i, també, fent funcions d’anestesista des del 1922 fins al 1938. Després, segueix al costat dels professors Vidal Jordana i de Rafael Ramos amb qui realitza diversos treballs sobre puericultura que presenta en algun congrés, com el I Congrés Internacional de Matrones, celebrat a Barcelona el 1929, on intervé amb una ponència sobre Raquitisme. Durant la Guerra Civil, publica alguns articles a Higia, revista d’higiene i divulgació sanitària.

Gairebé al final de Guerra Civil, Emilio Martín Ricón és denunciat, detingut pel Servei d’Informació Militar (SIM) i -acusat de pertànyer al grup falangista “El Ocharán”- és empresonat en una txeca gairebé durant un any fins que s’acaba la contesa. El febrer del 1939, el seu nom es troba entre els presos militars i polítics “nacionals” localitzats per las Creu Roja Internacional a la Catalunya Nord, a Amelie–les-Bains, sota l’empara del govern francès que li permet tornar a Espanya.

Poc temps després, el doctor Martín Ricón es trasllada amb tota la família a la casa pairal dels Yzaguirre a Reus on obre consulta com a pediatre. Primer, al carrer Gaudí i, després, al de Sant Joan. Alhora, col·labora amb l’Hospital de Sant Joan reusenc on la seva labor és prou reconeguda. Arreu, se’l coneix com el “Doctor Rincón” en confondre el primer cognom amb el de pila i el segon –Ricón- sembla que a la gent li sonava més “un racó, que algú molt ric”.

El 1940, establerta la família novament a Reus, Emili Martín Ricón reobre el seu consultori especialitzat en Pediatria al 32-bis del carrer Gaudí. Alhora, s’integra plenament a la vida cultural i política reusenca. El desembre del 1943, Emilio Martín ocupa una plaça de tinent d’alcalde encarregat dels assumptes amb el govern i actuant com a secretari de la corporació municipal, càrrec que conserva almenys fins al 1946. El 1948, obté plaça d’Inspector Mèdic de la Policia Governativa i, encara el 1954, any de la seva mort, manté el consultori pediàtric al número 32 del carrer Sant Joan.