Galeria de metges

Acabat el batxillerat el 1863, es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1868 i es doctora el 1869 amb la tesi Principales causas de distocia. Alumne intern pensionat, quan encara és estudiant, Josep Crous Casellas contribueix a la fundació de la Societat d’Emulació per a Estudis Anatòmics que impulsa el seu professor Joan Giné Partagàs el 1865. També deixeble del catedràtic Antoni Coca Cirera, aquest mor el 1872 i, essent ja professor auxiliar des del 1870, el nomenen professor substitut de la càtedra de Clínica de la Facultat de Barcelona. L’any següent, juntament amb el seu company Simon de Rojas Bruguera Martí, que serà més endavant un destacat estomatòleg, editen l’obra pòstuma del seu mestre Prolegómenos de Clínica Médica.

El 1875, Josep Crous concursa a la càtedra de Patologia Mèdica vacant des de la mort de Coca però la guanya Bartomeu Robert. Crous ha de conformar-se amb la que hi ha lliure a la Facultat de Medicina de València però l’ocupa fins a la seva mort el 1887. Crous combina un autèntic entusiasme per la medicina experimental al laboratori amb una oposició frontal al materialisme. Malgrat la seva posició favorable al positivisme mèdic i a l’ús dels mètodes tecnològics en la clínica humana per facilitar-ne el diagnòstic, les seves conviccions religioses fan que s’oposi fermament al darwinisme, circumstància que l’allunya de l’ambient mèdic valencià de l’època, integrat majoritàriament per seguidors o simpatitzants de les teories de Darwin. Aquesta sembla la raó per la qual Crous no té articles publicats a les revistes mèdiques valencianes i motiu pel qual ell mateix funda les revistes Archivos de la Medicina valenciana (1881-1982) i Las Ciencias Médicas (1884), ambdues de vida curta tot i tenir un bon nivell mèdic com és la publicació del primer treball de Ramon y Cajal o, entre d’altres, el treball de Jaume Ferran sobre la vacuna anticolèrica.

L’obra més destacada de Josep Crous és Programa-Sumario de Patología Médica, un dels primers manuals de Medicina Interna basat en la medicina experimental que s’edita a Espanya el 1877. En aquest text, Crous demostra el seu coneixement de les obres dels professors Virchow, Laennec i Bernard. Clínic avançat i docent excel·lent, imparteix el primer curs de neurociències que es dóna a Espanya, deu anys abans que Ramon y Cajal comencI a estudiar l’estructura del sistema nerviós amb el mètode de Golgi.

Membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País des del 1871, aquest mateix anys, Josep Crous Casellas és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on ingressa amb el discurs ¿Cuál es la etiología y profilaxis del cólera morbo asiático?. El 1873, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu canvi de residència l’obliga a renunciar a la seva plaça a l’Acadèmia de Medicina.

Poc després, Crous és un actiu membre de l’Institut Mèdic de Valencià i president de l’Acadèmia de la Joventut Catòlica de València on, de seguida, adquireix un gran prestigi tant per la seva tasca acadèmica -és censor de vàries oposicions a càtedres i vocal de la Junta de Sanitat-, com per la seva pràctica mèdica particular. Immediatament després de la seva arribada, Crous obre una consulta per on hi passa una concorreguda clientela no sols de la capital sinó, també, de les poblacions veïnes per tenir una segona opinió. És, també, director del Balneari “Les Termes”.

Josep Crous és considerat un home d’extrema laboriositat, recta consciencia i cultura vastíssima, de ferm criteri filosòfic i profund sentit religiós, difícil exemple de seguir donada la seva inimitable capacitat intel·lectual i força moral. Josep Crous té una gran carrera per endavant que s’estronca amb la seva prematura mort quan només té 41 un anys.