Galeria de metges

Únic fill del financer barceloní Francesc Colet Ventura i de Teresa Torrabadella Miró. Acabat el batxiller a l’Institut de Barcelona, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1918. L’any següent ingressa per concurs a l’Hospital del Sagrat Cor on, inicialment, treballa al Servei de Cirurgia amb el cirurgià Àngel Moya Cargol, col·laborador de Salvador Cardenal a qui substitueix a la mort del mestre. Colet s’encarrega de la Sala de Dones. El 1925, és el secretari de la comissió organitzadora de l’homenatge que el Sindicat de Metges de Catalunya ret a Salvador Cardenal per commemorar els seus 50 anys de professió. Com a secretari d'aquest acte, Colet llegeix el discurs que se celebra a l’Hospital de Sant Pau. Cinc anys després, té el mateix càrrec en l’Exposició a favor dels Ancians Asilats.

Al cap d’uns anys, Melcior Colet Torrabadella deixa el Servei de Cirurgia per quedar adscrit al de Ginecologia que dirigeix Artur Galofré Auger -deixeble de Miquel A. Fargas- fins al 1939, moment en què Colet és nomenat cap d’un dels Serveis de Cirurgia del Sagrat Cor on compta com a ajudant Joan Agustí Peypoch.

L’any 1940 Melcior Colet instal·la la seva clínica privada a la Casa Pere Company, edifici modernista construït el 1911 per Josep Puig i Cadafalch. L’obra, ubicada al carrer de Casanova cantonada amb Buenos Aires, es considera la primera de l'època blanca de l'arquitecte de Mataró, introductor de les influències de la Sezession vienesa als seus projectes.

L’any 1974, quan mor la seva esposa Adelina Giménez de Cisneros i Camaló a causa d’un càncer, Melcior Colet crea la Fundació Colet per dedicar-la a la investigació oncològica. A més, la Fundació ajuda l’Associació Catalana de Dones Afectades per un Càncer de Mama i dóna beques per a estudiants amb poc poder adquisitiu. L’abril de 1975, la Diputació de Barcelona convoca el Concurso Literari «Adelina Giménez de Colet» amb una dotació de 200.000 mil pessetes a l’obra guanyadora, al qual pot optar qualsevol biografia escrita en català sobre una dona catalana destacada en qualsevol moment de la història. El 1977, la dotació del premi ha de recaure en un treball que investigui les Reacciones del organismo frente a las invasiones cancerosas, que es lliura a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

El 1982, el doctor Colet Torrabadella regala l'edifici de la seva clínica a la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya per convertir-lo en un Museu de l’Esport. Restaurat el 1986 per Juan Bassegoda Nonell, es converteix en la seu del Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Doctor Melcior Colet, dedicat a la divulgació i exhibició dels elements més destacats en el desenvolupament de la Història de l'Esport català dels últims segles.

Colet té, també, una finca a la vora de Martorell, al terme de Castellbisbal, on actualment es crien cavalls de raça espanyola i on hi ha l’Ermita dels Sants Reis, construïda entre 1955 i 1957, objecte d’uns Goigs editats el 1957. Aficionat als cotxes antics i propietari d’un Hispano-Suiza, és soci de l’Associació d’Amics dels Cotxes Veterans. És un dels impulsors de la creació de l’Escuderia Hispano-Suiza el 1964 com una secció del Club que ell presideix fins a la seva mort.

Escriptor de poemes i gran col·leccionista d’art, el doctor Coler dóna una sèrie de pintures de la seva col·lecció com, entre elles, una obra atribuïda a Viladomat per a la Capella del Palau Moja de Barcelona. També, dóna unes pintures italianes com “L’Adoració dels Reis” de Bassano per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat mentre que per a l’Església de Gelida, Melcior Colet destina l’altar dels “Sants Reis”, obra de l’escultor Pujol. També un llenç del segle XVIII sobre ''L'Epifania''.

Per aquesta estreta relació de Melcior Colet amb el poble de Gelida -on havia nascut Josep Colet Gavarró, l’avi patern- i en agraïment al seu mecenatge, el nomenen fill adoptiu i predilecte del poble. El 1986, la Fundació Melcior Colet institueix el Premi que duu el seu nom als treballs d’investigació gelidenca i penedesenca. L’any 1975, la Diputació General de Barcelona distingeix Melcior Colet amb la Medalla d’Or al Mèrit Cultura. El 1976, rep les Insígnies de Diputat Honorari i, el 1983, la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.