Galeria de metges

Tot i que es llicencia en Medicina, exerceix poc temps la carrera perquè aviat s’inclina pels negocis i el periodisme. El 1871, probablement encara estudiant, juntament amb Camil Suñé Burcet, publiquen Tratado de Calenturas, una monografia en què defineixen la pesta. Després, el 1880, és professor de Medicina, segons consta al llistat de personal de l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona al costat, entre altres, del catedràtic Joaquim Cil. El 1881, presenta un projecte per construir un cementi municipal acompanyat d'una memòria descriptiva i d'un pressupost econòmica a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest mateix any, és també un dels socis de l’Associació per a la Reforma dels Aranzels de Duanes de Barcelona i signant d’un manifest que demanen un tractat amb Gran Bretanya que limiti els seus drets de comerç i navegació amb Espanya. El 1883, és nomenat director-gerent de la Companyia General de Carruatges Lliure-Tramvia de Barcelona. El 1886, dirigeix la revista La España Ilustrada, que s’edita a Madrid i desapareix el mateix any.

Militant carlí, se'n separa el 1888 per adherir-se al Partit Catòlic Nacional, conegut també com a Partit Integrista, una escissió del carlisme que lidera Ramón Nocedal (1842 - 1907), periodista i polític espanyol. Aquest mateix any, Joaquim Coll Astrell funda i dirigeix el Diario de Cataluña amb seu a Barcelona per contrarestar la influència del diari carlí El Correo Catalán, dirigit per Lluís Maria de Llauder (1837-1902). Coll dimiteix el 10 de juny de 1891, ofès perquè el secretari de càmera del Bisbat de Barcelona escriu a l'arquebisbat de Toledo informant que el doctor Coll Astrell reclama que se li tornin els diners que ell mateix havia dipositat prèviament al Bisbat de Toledo per erigir un monument en commemoració del XIII Centenari de la Conversió de Recared durant el III Concili de Toledo. Finalment, però, és una làpida commemorativa que es col·loca a la Basílica de Santa Leocàdia de Toledo, encarregada i construïda a Barcelona pel doctor Coll, que és qui també avança el pagament. Coll s'enutja perquè l'escrit es qüestiona la conveniència de retornar els diners en haver-se canviat un monument per una làpida.

Més endavant, el diari canvia el nom de la capçalera i passa a dir-se Diario Catalán i Coll assumeix novament la direcció. El 1895, és nomenat redactor en cap del principal diari integrista espanyol El Siglo Futuro, fundat per Nocedal a Madrid, diari del qual un temps n’és el director. A més, és col·laborador de les publicacions barcelonines La ciencia médica escolástica i Las Noticias alhora que dirigeix La Información i El Diario Médico-Farmacéutico.

Joaquim Coll Astrell té, també, una faceta d'historiador i és autor de l'obra Monografía Histórica del Centro del Ejército y de la Armada de España que presenta en un certamen organitzat pels militars el 1902 i que és premiada amb la seva admissió com a membre corresponsal de la Reial Acadèmia d’Història de la Història dos anys després. A més, és membre de l'Institut Mèdico Farmacèutic i soci de l’Ateneu Barcelonès.

Deixa el periodisme actiu quan adquireix propietats al sud de l’illa de Fernando Poo on hi passa temporades i on estudia com fer de l'illa una font de riquesa per a Espanya. L’any 1901, Coll Astrell presenta una sol·licitud al Ministeri de la Marina per establir factories pesqueres al Cap Blanc i, més endavant, proposa la creació d’un banc agrícola colonial. Però, cap dels seus projectes es materialitza. El 1905, escriu un article a El Imparcial amb el qual exposa l’estat d’una colònia amb un futur prometedor si s’explotés convenientment. També aquest any, crea la Revista Ibero-Africana de Madrid amb la qual pretén promoure els interessos d'Espanya al continent africà i, mesos abans de la seva mort a l’octubre, l'abril del 1910, crea África, una altra revista de Barcelona amb els mateixos objectius que l’anterior i que malgrat que desapareix durant la seva malaltia, reapareix després del seu òbit.