Galeria de metges

Acabats els estudis de medicina a la Universitat de Cervera, es desplaça a Extremadura on, des del 1735, exerceix a diversos pobles de Tierra de Barros. S’especialitza en el tractament de les febres palúdiques, endèmiques a la regió, circumstància que li dóna molt prestigi. El 1750, Josep Alsinet s’instal·la a Mérida per cobrir la plaça que deixa el metge titular de la població quan mor tot i que segueix ocupant-se, preferentment, del tractament de la malària fent servir un preparat que s’obté de l’escorça de l’arbre de la quina, que ell mateix elabora barrejant les mesures adequades per obtenir la major eficàcia i els mínims efectes adversos.

Alsinet, a banda de fer de metge, es preocupa d’altres qüestions. A Mérida, analitza detalladament les aigües minerals d’Alange, font encara en activitat. Els resultats que hi obté, els comunica amb un ampli informe que envia a Pedro Gómez de Bedoya (1699-1776), primer metge que fa una relació ordenada alfabèticament amb els termes municipals d’Espanya on hi ha aigües medicinals, minerals i termals, que es publica en una monumental que es titula Historia universal de las fuentes minerales de España.

Josep Alsinet és nomenat metge numerari de la família reial, és examinador del Reial Protomedicat i primer Catedràtic de Cirurgia i Anatomia de la Universitat de Santiago de Compostela. Destaca, també, la seva activitat com a historiador i arqueòleg aprofitant les troballes que pot fer a Mérida, que conserva importants vestigis de l’estada dels romans, i dedicant-se a l’estudi dels monuments que posseeix la ciutat. Proposa, sense èxit, que se’l nomeni conservador dels monuments emeritenses però només aconsegueix que el Marquès de l’Ensenada (1702-1781), ministre de la Guerra, Hisenda, Marina i de les Índies de Ferran VI i conseller d’Estat durant els regnats de Felip V, Ferran VI y Carles III, li enviï el títol d’acadèmic honorari de la Història, que es sumava al que ja tenia de soci de l’Acadèmia Mèdica Matritense. Alsinet s’escriu amb els principals erudits de la Cort i els comunica els resultats de les seves investigacions a més d’enviar-los alguns dels objectes antics que troba.

El 1751, enviuda i es torna a casar amb la vídua d’un cirurgià militar. El 1755, ha de deixar Mérida perquè és cridat per acompanyar a la família reial a Aranjuez amb el càrrec de metge de cambra de Carles III, preveient que Alsinet podrà evitar l’endèmia palúdica que pateix Aranjuez. Alsinet té èxit amb el tractament que fa amb quina i, després, impulsa que es facin obres de sanejament urbà per prevenir nous brots.