Pediatre, higienista, puericultor i fervent defensor de l’alletament matern
Biografia
Acabada la carrera de Medicina a Barcelona, fa el doctorat a Madrid el 1875. S´estableix a Barcelona on col·labora amb els “Amigos de los Pobres” i les seves “Casas de Socorro”. Al fundar-se l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, se’l nomena cap del Servei de Pediatria alhora que, també, exerceix de pediatre de la Casa Municipal de Misericòrdia de la capital catalana.
El 1871, és uns dels fundadors de la Societat Mèdica el Laboratori junt amb altres estudiants de Medicina com Barraquer, Cardenal, Ribas i Marià del Vilar, que s’instal·la en un piset al carrer de la Riera Baixa. L’any 1878, es fusiona amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya -fundada per Pi Sunyer, Góngora, Prió, i Bonet Amigó el 1876- i pren el nom d’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.
Durant l’epidèmia de còlera de finals de l´any 1885, Joan Viura és vocal de la Junta Municipal de Sanitat
Participa al Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona del 1888 i el 1893 ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs: Concepto de la antisepsia interna en las enfermedades infectivas de la infancia, contestat pel Dr. Robert. Anys més tard, el 10 de novembre del 1900, en aquesta mateixa Acadèmia, fa el discurs inaugural sobre El problema de la natalidad.
El 1871, és uns dels fundadors de la Societat Mèdica el Laboratori junt amb altres estudiants de Medicina com Barraquer, Cardenal, Ribas i Marià del Vilar, que s’instal·la en un piset al carrer de la Riera Baixa. L’any 1878, es fusiona amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya -fundada per Pi Sunyer, Góngora, Prió, i Bonet Amigó el 1876- i pren el nom d’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.
Durant l’epidèmia de còlera de finals de l´any 1885, Joan Viura és vocal de la Junta Municipal de Sanitat
Participa al Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona del 1888 i el 1893 ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs: Concepto de la antisepsia interna en las enfermedades infectivas de la infancia, contestat pel Dr. Robert. Anys més tard, el 10 de novembre del 1900, en aquesta mateixa Acadèmia, fa el discurs inaugural sobre El problema de la natalidad.
Gran defensor de l’alletament matern -gens partidari d’utilitzar les llets de vaca, de cabra o de burra- es converteix en un pediatre afamat, molt apreciat per la seva experiència en l’atenció dels infants. És un puericultor, higienista i terapeuta, un gran defensor dels mètodes profilàctics que donen sentit a la seva existència. Els seus consells de salut s’orienten a valorar el pes dels nens durant el seu creixement i, també, sobre la profilaxi de la diftèria, de la tos ferina i de l’encefalitis.
Viura i Carreras col·labora en les revistes mèdiques capdavanteres de finals del segle XIX que es publiquen a Barcelona: Gaceta Médica de Cataluña, Gaceta Médica Catalana, Revista de Ciencias Médicas i El Protector de la Infancia, on es pot trobar una gran quantitat d’articles originals i crítiques bibliogràfiques com la dels llibres Tratado de enfermedades de los niños del Dr Gerhardt de 1879 o del Estudio sobre la difteria de Vidal i Solares. També, reportatges de congressos internacionals com el de Moscou de 1897.
EOL
