Metge català del segle XVIII que va exercir i morir a Melilla
Biografia
Fill del metge de Barcelona, Josep Brunés, que s’havia establert a Mataró després de casar-se, ciutat on van néixer cinc dels sis fills que va tenir. Carles, el primogènit viu a Mataró fins als disset anys, quan la família es trasllada a Vic.
Carles Brunés rep l’ensenyament primari d’un dels mestres municipals de Mataró. Els estudis de medicina els fa a la Universitat de Cervera, que era l’única que existia a Catalunya des de 1717 fins entrat el segle XIX.
No tenim confirmació de l’any que comença i de l’any que acaba la carrera. Tampoc es coneix on exerceix la professió de metge acabada la carrera, ja que no es disposa de documentació d’aquest metge fins a l’any 1758, en què se sap que és metge del Reial Hospital de Melilla l’any 1758, dada que consta en el testament del governador Francisco de Alba de l’1 de juliol de 1758.
El Reial Hospital de Melilla s’havia començat a construir l’any 1753, en substitució de l’Hospital de Sant Francesc, que estava regit pels frares caputxins, i havia estat actiu des de la dècada de 1660 fins a finals del segle XVIII.
Carles Brunés era, a més de ser metge de l’hospital, metge titular de Melilla, la qual cosa ens permet suposar que no era un metge militar destinat a Melilla. Això no obstant, no coneixem quins foren els motius pels quals un metge català va anar a parar a Melilla.
L’any 1760 Brunés es casa a Melilla amb Maria López Gómez, filla d’un capità destinat a la ciutat, Domingo López Curiel. L'esposa mor de part el mateix any del matrimoni, en el que també mor la criatura, deixant-lo molt afectat per aquesta desgràcia i mor l'any següent de la mort de la seva dona i filla, essent enterrat a Melilla.
Es conserven receptes elaborades per Carles Brunés de fórmules magistrals, tal com s’estilava en aquell temps, on encara no existia indústria farmacèutica.
AMHC
