Galeria de metges

El doctor Eugeni Bruguera neix a Barcelona el 15 de novembre del 1914. Comença els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el curs 1930-1931. Durant el seu pas com alumne intern a la càtedra del professor Antoni Trias Pujol, aviat, entra en contacte amb el món de l‘anestèsia en conèixer el doctor José Miguel Martínez, el primer metge del país que s’especialitza en la pràctica de les tècniques anestèsiques. Bruguera obté la llicenciatura el 1941 ja acabada la Guerra Civil. El mateix any, participa com alumne en el primer curs d‘anestèsia que organitza el doctor Miguel a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A partir d’aquest moment, Bruguera es converteix en el seu primer i més destacat deixeble i continua al seu costat com a metge auxiliar del servei.

L’any 1946, surt a concurs la plaça de cap del Servei Central d’Anestèsia de l’Hospital Clínic. El doctor Miguel guanya l'oposició però, al cap d'un temps, renuncia i torna al seu lloc a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Llavors, Eugeni Bruguera és nomenat nou cap d’anestèsia de l’Hospital Clínic dins la Càtedra de Cirurgia del professor Pere Piulachs. Amb dedicació especial, ocupa el càrrec fins a la seva mort. El gener de 1948, una de les primeres iniciatives que posa en marxa després de la seva presa de possessió, s'esdevé l'organització d'un curset d’anestèsia per a metges i estudiants en el que intervenen com a professors Miguel, el mateix Bruguera i altres catedràtics de la facultat. Des del curs 1961-1962, també, exerceix la tasca de professor de classes pràctiques a la Càtedra de Patologia i Clínica Quirúrgiques.

Durant l’etapa inicial de creació i consolidació de les estructures organitzatives que havien d’assentar la nova especialitat al món acadèmic i institucional, el paper d’Eugeni Bruguera és molt destacat. És membre fundador de l’Associació d’Anestesiologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, entitat de la que és vicepresident l’any 1955 i president durant el període 1956-1958. En la seva etapa com a president, convida els primers conferenciants estrangers -els francesos Pellet i Hartung i el portugués Lopes Soares- i facilita la participació de companys d’altres comarques amb una sessió extraordinària que té lloc a Girona. Assumint la seva responsabilitat, Bruguera convoca debats sobre temes en aquell moment prevalents amb l’objectiu evident d’obrir el ventall d’activitats dels anestesiòlegs com l’assistència als malalts tetànics o als afectats per la poliomielitis.

Eugeni Bruguera intervé, igualment, en el procés de fundació de la Sociedad Española de Anestesiología y Reanimación (SEDAR). Sempre al costat del seu respectat doctor Miguel, Bruguera és membre fundador l’any 1950, secretari provisional i, un any després, vocal de la primera junta directiva d’aquesta nova societat estatal. Pel seu paper pioner, en el primer congrés de la SEDAR, celebrat a Granada el 1953, és convidat a presentar una ponència sobre la Novocaína endovenosa en Anestesia.

Acompanyant al professor Piulachs, l’any 1952, entra a formar part del cos facultatiu de la Clínica Plató. L'acompanyen els seus deixebles Josep Pons Mayoral i Francesc Cedó i Vallobá. No triga a afegir-se la doctora Maria Teresa García Samaniego i, durant anys, aquest grup coordina l’anestèsia de l’antic Institut Policlínic, un dels temples de la Cirurgia de Barcelona.

Amb l’excepció de la ponència, ja citada, al Congrés de Granada, Bruguera no deixa obra escrita. Però, contribueix a la difusió dels coneixements de l'Anestesiologia amb la revisió i traducció de diverses obres estrangeres: Consideraciones fundamentales en anestesia, de Charles L Burstein (1958), Técnicas de Anestesia, de John Adriani (1966) i Anestesiología, de WD Wylie i HC Churchill-Davidson (1969). Cal recordar, igualment, el seu paper com a membre del consell de redacció de les revistes HYPNOS i Revista Española de Anestesiología y Reanimación.

Home discret i modest, Eugeni Bruguera ha deixat el record del metge entregat als seus pacients amb els que sabia establir una especial relació afectiva plena d’empatia, generadora de confiança en el procediment i esperança en el bon resultat de la intervenció. Mor víctima d’un càncer inoperable el dia 21 d’abril, dissabte Sant, de l’any 1973.

Eugeni Bruguera es va casar amb Teresa Cortada Pla, una infermera de l’Hospital Clinic, del servei del professor Antoni Trias, una de les primeres a estudiar a l’Escola d’Infermeres de la Generalitat. Van tenir sis fills, dels quals quatre són metges, Miquel, hepatòleg, Rosa, psiquiatre infantil, Jordi, cardiòleg i Eugeni, psiquiatre.