Galeria de metges

Segon fill dels deu que tenen el metge Lluís Viladevall Malgà i la seva esposa Mercè Matheu Mora. De ben petit, viu la professió mèdica no sols del pare sinó també de l’avi Josep Viladevall Pruna. Com ells, estudia a l’Escola Pia de Mataró i es titula batxiller a l’Institut Tècnic i Provincial de Barcelona el 1897 i, després, es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1904 i amplia estudis a París, Berlín i Berna l’any 1907.

Abans, però, només acabar la carrera, Viladevall Matheu estableix consulta pròpia al número 9 del carrer Moles de Mataró i, a partir del 1910, comença a treballar a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena mataroní on hi roman com a director mèdic durant gairebé mig segle, fins al 1958. Afiliat al Sindicat de Metges de Catalunya i donat d’alta al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona des del 1925, és també metge de la Mútua Anònima d’Accidents des del 1919.

Inicialment, simpatitzant de La Lliga Regionalista, Viladevall Matheu s’interessa per la política i és membre fundador del Centre Autonomista Republicà de Mataró, resultant elegit vicepresident segon. Participa en les Eleccions Municipals del 1909 dins del grup nacionalista-republicà però perd enfront del grup lerrouxista. El 1930, és membre constituent d’Acció Catalana de Mataró i, novament, és elegit president.

L’activitat de Viladevall Matheu a l’Hospital Sant Jaume de Mataró, ben aviat, s’esdevé molt destacada com, el 1913, quan intervé en una operació quirúrgica en què, per segon cop al país, s’empra el procediment anestèsic consistent en l’aplicació de cloroform mitjançant l’inhalador dissenyat pel seu compatrici Ernest de Sisternes i Bruguera, reconegut metge mataroní -de qui en queda casa seva, obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch-. Creador dels Dispensaris de matí i de tardes per a beneficència, estableix el llibre de registre d’admissions i altes, impulsa la creació de l’àrea quirúrgica així com de la sala de radiologia i la secció de pacients tuberculosos. A partir del 1932, compta com a col·laborador amb Josep Viñas Cabot que s’esdevé responsable de la lluita antituberculosa a Mataró.

Testimoni i protagonista de l’evolució d’una medicina tradicional, artesanal i d’estil personalista fins a les beceroles d’un hospital modern de servei públic on apareixen les especialitats i la necessitat de creació dels equips mèdics, època de canvis amb friccions que Viladevall Matheu evoca en les seves memòries on també recorda els inicis de la Guerra Civil, quan pateix una tuberculosi que li tracta Jacint Reventós i que l’obliga a estar-se inactiu a Òrrius més d’un any. Després, és obligat a assistir a l’Hospital dos dies a la setmana.

Finalitzada la Guerra, Viladevall Matheu és sotmès al procés de “depuració” que han de passar tots els metges i conclou amb una restricció del cinquanta per cent del salari. A més, comença una nova etapa marcada per les constants desavinences no sols amb les diferents juntes d’administració sinó també amb les autoritats polítiques i sanitàries. En aquest moment, ha de lluitar contra la discriminació que es pretén fer a les mares solteres a les quals -per una resolució aprovada per la junta a instàncies de les monges- es pretenia negar l’assistència al part.

Pioner en la defensa que els “bojos i pertorbats” s'havien de tractar com a malalts i no tancar-los, Viladevall Matheu s’oposa a la Junta Administrativa que crea un “mena” d’habitacle a l’hort que hi havia al pati de darrere de l’Hospital amb la intenció de confinar-hi els malalts mentals. Tampoc esmerça esforços per evitar que el centre es convertís en una clínica privada quan la directiva signa un conveni amb l’Institut Nacional de Previsió i el SOE (Seguro Obligatorio de Enfermedad) o altres mútues, una mesura que deixava oberta l’assistència sanitària al centre a qualsevol metge extern, fet que s’anomenava “turbamulta” i una situació que perjudicava els metges de l’Hospital en causar desgavell i desordre en l’atenció dels pacients. Igualment, s’oposa radicalment a què el centre s’allunyi de les característiques que ell considera que ha de tenir un centre hospitalari alhora privat i de beneficència tot i disposar d’un cos facultatiu restringit i mancar dels recursos necessaris. Compta amb el suport de la professió mèdica, metges i cirurgians que treballen als principals Hospitals de Barcelona, com l’Hospital Clínic i Sant Pau o la Maternitat Provincial. Alguns d’ells ja abans des de molt abans, assisteixen setmanalment a l’Hospital de Mataró: Balanzó Echevarria, Gubern Salisachs, Viñas Cabot, etc. A més, compta amb les noves generacions mèdiques tant de Mataró com de Barcelona que exerceixen om a metges consultors de pacients privats de l’Hospital de Mataró que té també la missió d’atendre els pacients sense recursos. Per citar-ne alguns, cal esmentar els uròlegs Batalla -pare i fill-, el digestòleg Joaquim Recoder, el pediatre Lluís Recoder, el ginecòleg Font Sastre, el cardiòleg Framis de Mena o el proctòleg Mundet Torrellas proctòleg.

Malgrat les múltiples discrepàncies amb les diverses juntes per la reforma del segon pis de l’Hospital, una sala porta el nom de Sant Lluís, patró de Viladevall Matheu en homenatge a la seva dedicació al centre. El 1958, després de quaranta-vuit anys d’exercici, presenta la dimissió com a director i és rellevat per Vicenç Font Sastre, que organitza i presideix el banquet del seu comiat. Anys després, l’Ajuntament de Mataró dóna el nom de Lluís Viladevall al carrer d’accés a les Urgències del nou Hospital de Mataró.

Casa amb Josepa Roca Molà amb qui té només una única filla, que no ha continuat la nissaga mèdica Viladevall iniciada el segle XIX.