Galeria de metges

De família molt humil, aprèn a l’escola pública i cursa el Batxillerat a l’Institut de Barcelona per passar a estudiar la carrera a la Facultat Medicina de la Universitat de Barcelona. El 1882, amb 19 anys, obté el títol de llicenciat amb qualificació d’excel·lent. Encara estudiant, guanya la plaça de preparador anatòmic per oposició. L’any següent, es doctora a Madrid amb la tesi De la acción fisiológica de la digital y su empleo en las afecciones del corazón. Tot seguit, es presenta a l’oposició de la càtedra d’Obstetricia i Ginecologia vacant a la Facultat de Medicina de Barcelona però no té èxit.

A mitjan 1885, dificultats econòmiques i personals impulsen Recasens a presentar-se al concurs d’una plaça de metge a l’Hospital de Girona on hi exerceix poc menys d'un any amb gran mèrit afrontant la greu epidèmia de còlera que pateix la ciutat. El 1886, torna a Barcelona com a metge de les Cases de Socors on s'està fins al 1894, quan guanya també l’oposició per fer de metge a la Beneficència Municipal de Barcelona. Aquell mateix any 1886, és nomenat metge auxiliar de l’Hospital de la Santa Creu i, mesos després, treballa simultàniament com a cirurgià a l’Hospital del Sagrat Cor al costat de Salvador Cardenal. També, a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona on ,ràpidament, s’interessa per la Pediatria fins que, cap al 1893, comença a exercir com a cirurgià pediàtric privadament. Obre la Clínica del Doctor Sebastià Recasens al número 459 del carrer València. Més endavant, al costat de Miquel A. Fargas adquireix una gran capacitació en Ginecologia .

El 1894, Sebastià Recasens és un dels membres fundadors del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ocupant la vicepresidència de la Secció d’Assumptes Generals que presideix Cardenal. Després, malgrat residir a la capital d’Espanya, Recasens manté una estreta vinculació amb la capital catalana. Ja a Madrid, es troba entre els socis constituents del Centre Català i és el seu primer president. Soci i vocal de la junta directiva de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona, és nomenat delegat de la institució a Madrid a partir del 1923. Tot sovint, Recasens visita Barcelona i participa íntimament en algunes activitats professionals com els Congressos de Metges de Llengua Catalana, actes universitaris i homenatges com el que es dedica a Salvador Cardenal a la Quinta de Salut l’Aliança l’any 1918. A la capital catalana, ell mateix és objecte d’homenatges professionals com el que li organitzen conjuntament la Facultat de Medicina de Barcelona i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l’any 1930.

Novament sense èxit, el 1898, concursa a la càtedra d’Anatomia Topogràfica i Operacions de Madrid. Però, guanya la càtedra d’Obstetrícia de la capital, vacant per la mort del Marquès del Busto, l’any 1892. Sebastià Recasens organitza el Servei de Ginecologia de l’Hospital de Sant Carles i introdueix les tècniques més innovadores i, especialment, la Radioteràpia en el tractament de certs càncers ginecològics. Gràcies a les seves habilitats quirúrgiques i a la seva gran capacitat docent, guanya un gran prestigi tant a Madrid com a la resta d’Espanya i no triga a ser nomenat l’obstetre de la Reina Victòria Eugènia.

Entre les publicacions de Recasens, es troba el Tratado de Obstetricia, que s’esdevé el llibre de text dels estudiants espanyols de Medicina durant dècades. El 1905, és elegit membre de la Real Acadèmia Nacional de Medicina i ingressa amb un discurs sobre la tuberculosi genital de la dona. Elegit president de l’Acadèmia Nacional el 1928 i nomenat director de la Maternitat de Santa Cristina de Madrid el 1932, Sebastià Recasens és degà de la Facultat de Medicina des del 1916 fins a la seva jubilació el 1933, formant part de la Junta Constructora de la Ciutat Universitària.

Recasens participa en tots els congressos de l’especialitat alhora que és membre de les Acadèmies de París, Roma, Budapest, Mèxic i Perú. Nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Tolosa de Llenguadoc, Montevideo i Buenos Aires, és un dels fundadors i president de la Societat Ginecològica Espanyola a més de ser el creador de la Revista Española de Obstetrícia y Ginecología.

Posseïdor de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica des del 1917 a més de la Banda l’Ordre de la República i la Gran Creu de la Legió d’Honor de França, entre altres condecoracions, Sebastià Recasens és elegit senador per la Universitat Central l’any 1923 i objecte de nombrosos reconeixements. En jubilar-se de la Càtedra l’abril de 1933, és homenatjat a l´Amfiteatre de la Facultat de Medicina de Sant Carles. Pocs mesos després, cessat també com a conseller nat de Sanitat, mor a causa d’un procés maligne de localització digestiva.

Casat amb Augusta Lacourreye a Barcelona el 1888, és l’iniciador d’una nissaga mèdica que es veu continuada amb el seu fill Luís Recasens, catedràtic de la mateixa especialitat de la Universitat de Sevilla, pels seus néts Eugenio i Manuel Recasens Queipo de Llano, obstetres ginecòlegs tots dos, catedràtic a Saragossa el primer i professor adjunt de Sevilla, el segon. En l’actualitat, són quatre els besnéts Recasens que són metges entre Madrid i Sevilla.