Metge, polític i historiador tarragoní. Va ser primer especialista en un hospital i més tard metge de poble
Biografia
Nascut en un poble de l’Alt Camp, Figuerola del Camp, els seus pares van ser Carme Comes Balanyà i Daniel Recasens Pijoan, cisteller d’ofici. Era el germà gran del polític i historiador tarragoní Josep Maria Recasens i Comes, primer alcalde democràtic de la ciutat de Tarragona.
Fa els estudis d'ensenyament mitjà a l'Institut Martí Franquès de Tarragona (1911-1917) i posteriorment obté la llicenciatura de medicina a la Universitat de Barcelona, el 1923. L'any 1922 fa el servei militar al Protectorat del Marroc, en la Guerra del Rif, després del desastre d’Anual, on és destinat a l'hospital d'indígenes de Melilla.
Quan acaba la carrera ocupa plaça de metge a La Secuita municipi del Tarragonès, on coneix a la seva esposa Maria Fortuny Girona amb qui es casa el 1927 i amb qui té dues filles, Maria i Carme.
S'especialitza en cardiologia assistint a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i l’any 1932 comença a treballar a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, com a cardiòleg consultor. Allí coincideix entre altres internistes el Dr. Rafael Battestini, que llavors era director de l’hospital. Dona sessions, conferències i participa en la II sessió científica del cos mèdic de l’hospital amb una conferència sobre “Consideracions entorn del tractament de la hipertensió”, el 1933.
El 1937 en plena Guerra Civil Espanyola és nomenat director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, càrrec que exerceix fins al final de la guerra. Políticament actiu és membre i, des de 1935, president d’Acció Catalana Republicana (abans Centre Catalanista Republicà), on organitza cursets de llengua catalana i de 1936 a 1938 ocupa la Regidoria de l’Ajuntament de Tarragona. Durant el conflicte forma part del Comitè Antifeixista de Tarragona.
Acabada la Guerra Civil s'exilia a França a la comarca d’Ariege, on es guanya la vida com a cisteller, espardenyer i veremador, feines que coneixia, per son pare. Sembla que també fa de metge dels amics i treballa com ajudant farmacèutic.
L'any 1949 torna a Tarragona, s'instal·la allà, i al mateix temps es forma com anestesiòleg a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on hi havia el pare de l'especialitat a Catalunya, el Dr. José Miguel Martinez. Desenvolupa la nova especialitat fent feina a l'hospital de Tarragona. El 1951 deixa l'hospital i guanya una plaça de metge titular a La Canonja al Tarragonès, on exerceix vint anys fins a la seva jubilació l'any 1971.
Aficionat a la recerca històrica, científica i literària durant tota la seva vida. En el seu període militar redacta un total de seixanta-cinc cròniques que es publiquen al diari de Tarragona, on escriu sobre la realitat marroquina. Del 1930 a 1934 és membre del consell de redacció de la revista comarcal La Guspira que s’edita a El Morell. També és cap de redacció del Butlletí del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona de 1931 a 1933. També en aquests anys és del comitè de redacció de la revista Pràctica Mèdica amb els radiòlegs Pere Bosch i Lluís Delclòs.
MBC
