Galeria de metges

Cursa els estudis de Medicina a l’Estudi General de Barcelona, condeixeble de Joan d’Alós i deixeble dels catedràtics Francesc Rosell i Jacint Andreu. Als vint-i-sis anys, el destinen a exercir a Caldes de Montbui on serà el metge titular.

El 1660, es casa amb Isabel Guilla, filla de metge, que mor en el primer part. Quatre anys més tard, torna a casar-se amb Maria Àngela Cirera, vídua d’un amic seu, adroguer de Barcelona.

El 20 d’agost de 1670, Jaume Solà obté una càtedra de Medicina a l’Estudi General i l’ocuparà durant vint-i-cinc anys fins a la seva jubilació de la càtedra d’Aforismes l’any 1695. El 1676, el Consell de Cent de Barcelona el designa membre d’una comissió que ha d’informar dels riscos per a la salut que comporta la maceració del cànem que es fa als estanys del Port i de la Llacuna. L’informe considera que aquest procés es perillós i el Consell recomana que aquesta operació es faci fora dels límits dels rius Llobregat i Besòs.

L’any 1702, el Tribunal de la Inquisició li confia la cura dels presos, tasca que comparteix amb un altre metge, Joan Josep de Fita. El 1704, Jaume Solà fa un testament on sol·licita que el seu cos sigui enterrat en el Convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i fa hereva la seva filla Isabel. El 14 de gener de 1714, residint a Caldes de Montbui, mor assassinat a mans de les tropes franceses que han entrat a la vila a sang i foc, saquejant, violant dones i assassinant veïns però ala documentació de l'època de la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui s'hi fa constar que “Jaume Solà no rebé ningun sagrament per haver mort violentament a qui matà lo insult de las tropas del Rey Felip Quint, que Déu guarde; dia 14 de janer de dit any”.

Relacionat amb els metges més eminents del seu temps, Jaume Solà és defensor de la teoria de la circulació de la sang d’Harvey i és un dels propulsors de les injeccions intravenoses i la transfusió sanguínia.

El 1702, Jaume Solà publica un text manuscrit Disputa mèdica i legal entre les parts nobles del cos pel domini de la sagnificació (Medica et legalis contentio inter nobiles corporis partes sanginificationis dominio). En aquesta obra, Solà pretén determinar si l’organ responsable de la formació de la sang és el cor o el fetge. La redacció és singular puig que el tractament i la estructura són jurídics, emprant la simulació d’un procés en el què els actors son les dues parts nobles del cos: el fetge i el cor que impugnen les posicions tradicionalment exposades en forma de sentències per via d’un imaginari recurs de suplicació. El procés finalitza amb una altre sentencia dictada per un tribunal fictici constituït per l’Acadèmia Mèdica de Barcelona, en el qual es declara el fetge com únic i legítim senyor de tota la tasca de sagnificació.