Galeria de metges

Estudia Medicina a la Universitat de Cervera on es llicència el 1782, el mateix any que marxa a viure a a Reus perquè el seu oncle Francesc Gual Sol, ha mort a Reus on vivia i el nomena hereu. El 1784, oposita junts amb altres estudiants com Josep Canet i Pons, a la càtedra d'Institucions Mèdiques de la Universitat de Cervera on presenta un fulletó editat a la mateixa vila cerverina que conté elements de la seva tesi doctoral Quaestiones medicae tres: sorte datae coram .... Com que no té èxit, Tomàs Sol i Carbonell s’instal·la definitivament a Reus on fa de metge de l'Hospital de Sant Joan on, més endavant, arriba a ser-ne el director. A més, és membre de la Junta de Sanitat de la ciutat.

Tomàs Sol és conegut sobretot per un informe de 1805 que, a petició de les autoritats, elabora sobre els possibles inconvenients per a la salut que podria tenir la construcció d'un canal que pretenia unir Reus amb Salou, valorant els casos de febres tercianes de la comarca i, especialment, a Salou per si les febres podien transmetre’s per l'aigua afectant la vila de Reus. L’informe de Tomàs Sol conclou que no hi ha risc que la construcció del canal augmenti la incidència de malalties i -d'acord amb la seva experiència com a metge de l'Hospital de Reus durant un període de 20 anys- considera que les epidèmies de febres estan erradicades i creu que la construcció del canal navegable seria més aviat beneficiós. De forma similar, es pronuncien altres sanitaris reusencs, com els doctors Antoni Pastells i Jaume Ardèvol o el farmacèutic Antoni Soriguera, entre altres, a qui es demana també el seu informe sobre la salubritat de la construcció del canal.

En aquell moment, Reus utilitza el port de Salou per a l’exportació de mercaderies i, molt especialment, de l’aiguardent del qual n’és el màxim productor europeu. És clar que l’obertura d’una comunicació fluvial directe entre Reus i el Port de Salou hauria comportat un gran benefici per als reusencs. Malgrat tot, la negativa inicial al projecte arriba per part del comte de Floridablanca tot i que, quan arriba al govern el 1805, canvia de criteri davant la pressió popular. Finalment, però, el projecte no es pot acabar perquè esclata la Guerra del Francès.

El 1807, Tomàs Sol fa un altre informe sobre uns aldarulls que ocorren a Reus en el decurs de les obres del canal perquè es creu que s’ha produït una presumpta malversació dels diners destinats a l'excavació. Tomàs Sol defensa la gestió de Pere Sunyer, figura destacada de la burgesia comercial reusenca i l’empresari tèxtil més potent de la ciutat, un dels principals impulsors del projecte del canal. En el seu informe Sol demana l'entesa entre la Junta del Canal i l'Ajuntament.

Home de tendències afrancesades i liberals, Tomàs Sol és elegit regidor segon de l'Ajuntament de Reus l’any 1810. Es desconeix la data de la seva mort que ocorre a Reus però es té constància que encara l’any 1819, actua de testimoni en el casament de la filla d’un ric comerciant afrancesat que ha tornat de l'exili.

Tomàs Sol és pare del polític i advocat Joan Sol Ortega, president de l'Ateneu Barcelonès, membre del Partit Republicà Progressista de brillant oratòria, regidor de Barcelona del 1885 al 1889 amb Rius i Taulet, a més de diputat al Congrés dels Diputats. El seu nét Tomàs Sol Clariana és metge i el seu germà Josep Sol i Clariana és un conegut advocat de Reus.