Galeria de metges

Acaba el batxillerat a Tarragona el 1868 i comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1872. Del 9 d’octubre al 14 de novembre de 1880, Francesc de Sojo Batlle participa activament en el I Congrés Catalanista, ideat per Valentí Almirall com a punt de partida de la fundació d’un Centre Catalanista. D’estudiant, ja havia format part del grup fundador de la Societat Mèdica El Laboratori, constituïda per Cardenal, Colomer, Esquerdo, Formica-Corsí, Galceran, Robert, Suñé-Molist i ell mateix.

A l’inici de la seva carrera professional, De Sojo s’orienta cap a la Cirurgia General i ingressa com a metge titular a l’Hospital de la Santa Creu. És el primer que practica amb èxit una laparotomia a Espanya. També practica la Obstetrícia i la Ginecologia, convertint-se en un dels principals promotors de l’antisèpsia en aquesta disciplina. El 1893, oposita a la càtedra de Ginecologia de la Facultat de Medicina de Barcelona però la guanya Miquel Arcàngel Fargas.

A partir d’aquest moment, s’orienta cap a l'Otorinolaringologia (ORL), matèria de la què es nomena De Sojo professor encarregat el 1902. És quan l’ORL es converteix en assignatura obligatòria de la carrera. Més tard, el 1915, la Facultat de Medicina ja es dota d’una càtedra d’ORL específicament. Francesc de Sojo la guanya per oposició i, quan ja té 65 anys, s’esdevé el primer catedràtic d'aquesta especialitat fins a la seva jubilació que es produeix l’any 1920. El substitueix interinament el seu fill, Francesc Sojo i Pratdesaba, excel·lent otorinolaringòleg, fins que el professor Ferran Casadesús, format a Madrid, guanya la càtedra el 1926.

El 1883, Francesc de Sojo Batllé participa al I Certamen Frenopàtic on presenta el seu treball Les vessanies i el herpetisme. També, assisteix al II Congrès de Ciències Mèdiques emmarcat dins l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. El 1912, és vocal del Comitè Organitzador de la Secció d’ORL del I Congrés Internacional de Tuberculosis que té lloc a Barcelona. L’any 1884, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya llegint el discurs Del espíritu de la cirugía contemporánea però, l’any 1922, dimiteix i passa a la categoria d’acadèmic honorari.

Autor d’algunes publicacions d’ORL, dirigeix la revista trimestral La Otorrinolaringología alhora que publica, entre d’altres, a les revistes mèdiques del moment com La Independencia Médica, Gaceta Médica de Cataluña, Revista de Ciencias Médicas y Gaceta Médica Catalana. Actualment, l’Acadèmia de Medicina atorga un premi en l'especialitat d'Otorinolaringologia que porta el seu nom. Tant el seu fill Francesc de Sojo Pratsdesaba com el nét Francesc de Sojo Llompart son continuadors avantatjats de l’especialitat d’ORL encetada per Francesc de Sojo i Balle.

Molt afeccionat a la pintura, De Sojo es relaciona amb els artistes de l'època. És un gran amic de Narcís Oller i de Josep Yxart, a qui diagnostica una tuberculosi laríngia l’any 1893.