Galeria de metges

Neix a Manresa el 19 de març de 1928. Va a l’escola a la Casa Caritat i fa el batxillerat a les Escoles Cristianes i a l’Institut “Lluís de Peguera” de la capital del Bages. Cursa la carrera de medicina primer a València i després a Barcelona, on l’acaba el 1951 i obté el títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 27 de febrer de 1952. S’instal·la a la seva ciutat i el 1953 hi inicia un exercici professional que mantindrà durant seixanta anys, fins al 2013.

Diplomat en sanitat el 1954. Metge diplomat de la Marina Civil el 1957. Forense de categoria especial, titular de la Seu d’Urgell del 1955 al 1966 i de l’Audiència de Barcelona de 1966 al 1993. Metge adscrit a l’Escola de Cardio-Angiologia de la Universitat de Barcelona del 1952 al 1976. Diplôme d’Assistant Étranger de la Facultat de Medicina de Lyon, el 1964. El 19 de novembre de 1964 obté els títols d’especialista en cardiologia i en aparell circulatori. És especialista de cor i pulmó de la Seguretat Social a Manresa des del 1964 al 1967. Entre els anys 1966 i 1977 és cap del Dispensari de Cor Pulmonale a l’Escola de Cardio-Angiologia de la Universitat de Barcelona i del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Professor de l’Escola de Cardio-Angiologia de la UB el 1967, primer amb ubicació al Port de Barcelona, després al Clínic i finalment a Sant Pau. Aconsegueix el doctorat per la Universitat de Barcelona el 1990.

Fundador i director del Centre de Reanimació Cardíaca – Unitat Coronària de Manresa des del 1974 fins a la integració de l’equipament al Centre Hospitalari de Manresa el 1987, on segueix com a cap del Departament de Cardiologia fins al 1993, any de la seva jubilació de la medicina pública. Sota la seva direcció, la Unitat Coronària del carrer dels Caputxins esdevé una autèntica escola de cardiologia fornida de cardiòlegs de gran prestigi, alguns dels quals encara exerceixen. A partir del 1993 el Dr. Corrons continua l’activitat assistencial privada fins al 31 de desembre de 2013, que es jubila definitivament.

Des dels anys seixanta fins al 1990 assisteix a les sessions clíniques setmanals de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau i, posteriorment, a les de l’Hospital de la Vall d’Hebron, fins al 2009, i està tothora al corrent dels avenços de la seva especialitat.

Entre 1957 i 1992 és autor d’un considerable nombre d’articles professionals, comunicacions i ponències de congressos, capítols de llibre i traductor d’obres mèdiques d’altres llengües. La seva erudició el du a publicar alguns treballs d’història de la medicina entre els anys setanta i noranta. És membre de societats científiques catalanes, estatals i estrangeres de cardiologia i de ciència forense; també és vicepresident de la Societat Catalana de Cardiologia (1975 – 1977) i president de l’Associació Catalana de Metges Forenses (1988 – 1992).

A Manresa és administrador de la Festa de la Llum, el 1955. Membre del Gremi de Sant Lluc de metges i artistes. Cofundador de l’Associació Manresana de Pares de Nens Subdotats (AMPANS), n’és president del 1986 al 1992. El 1969, cofundador i secretari de la junta gestora de l’Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris “Farreras Valentí”. Professor de l’Escola de Formació Social “Torras i Bages”. Durant anys també intervé en la gestió de l’Orfeó Manresà i Caixa d’Estalvis de Manresa. Pregoner de la Festa de la Llum de Manresa l’any 2000 i de la Festa Major de Cardona, el 2005.

Catòlic i catalanista fervent, viu la repressió franquista i és defensor de la llengua i la cultura catalanes. Milita a Convergència Democràtica de Catalunya des dels anys setanta fins al 2016, n’és una de les veus més autoritzades i forma part de la llista de candidats al Congrés a les eleccions generals 1986; des del 2016 milita al Partit Demòcrata Europeu Català.

El 1983 rep la Creu distingida de primera classe de Sant Ramon de Penyafort, i la Medalla Conesti, el 1992. Participa de la Creu de Sant Jordi d’AMPANS, sota la seva presidència, el 1992. Medalla de la Ciutat de Manresa el 1994. Premi Jordi Gol Gurina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, el 1996; Premi Regió7 a entitats, institucions i servei públic el 2004 i Premi de Vivències Mèdiques “Dr. Pere Tarrés i Claret” del CoMB el 2009.

Casat amb Anna Maria Perramon Font, amb qui ha tingut una nombrosa descendència, entre la qual dues sanitàries: una infermera i la metgessa forense Jordina Corrons Perramon.