Galeria de metges

Fill de Bernat Cort i d’Úrsula Martí, família de pagesos de Reus, s’educa en un col·legi franciscà pensant en el seu ingrés a l’Ordre però no acaba de veure-ho clar i abandona els estudis, també, la ciutat sentint-se perjudicat en no ser l'hereu familiar. Així, amb només dotze anys, marxa a Madrid on, només arribar, llegint un diari, troba un anunci que demana un jove per acompanyar nens a l'escola i donar-los classes de repàs de lectura i escriptura. La feina és en una casa aristocràtica on els agrada Pere Corts pels seus bons modals i la seva educació religiosa. Aquesta casa, la freqüenta Pere Castelló, metge de cambra de Ferran VII, que s’adona de la intel·ligència del noi i de la seva capacitat per fer estudis superiors. Demana permís per emportar-se’l de la casa on s’està i l’ajuda perquè estudiï al Col·legi de Cirurgia de Sant Carles al costat de catedràtics com el madrileny Juan Fourquet (1807-1865) o el català Joaquim Hysern que, també, defensen els dots de Pere Cort Martí per a la Medicina.

Acabada la carrera, s'interessa per trobar la manera de solucionar els problemes físics dels esguerrats i ho fa mitjançant procediments mecànics de la seva invenció. Aconsegueix guanyar-se un gran prestigi en el camp de l'Ortopèdia a la Cort de Madrid i Isabel II li promet nomenar-lo director d'un centre ortopèdic que pensa obrir a Madrid, un projecte que no s’acaba materialitzant. Pere Cort treballa com a cirurgià a l'Hospital de Beneficència i s’autoproclama professor d’Ortopèdia, duent a terme tenotomies combinades amb ortesis. A més, té el seu propi establiment ortopèdic al número 20 del carrer del Príncepe de Madrid. Després, el 1889, té el seu gabinet a Prado, 16 i 18 de la capital.

Segons consta en un cens municipal de Sevilla del 1865, apareix registrat com a resident al número 12 del carrer Sierpes, constant com a cap de família, nat a Reus amb noranta anys d'edat complert abans del 30 d'abril. Hi viu amb la seva esposa Mariana Guerrero Cantalova, nascuda a Algesires a Cadis, i el seu fill Pere Cort i Guerrero, nascut el 1864 al carrer Tetuan de la capital sevillana. Resideix amb ells, Eduard Cort Blanch de 30 anys, natural de Sant Cugat i fill del primer matrimoni amb Cecília Blanch, ortopèdic i professor d'Ortopèdia com el seu pare.

Autor el llibre Progresos de la Ortopedia Española, el més antic de la matèria que s’ha publicat a Espanya, Pere Cort i Martí és un àvid viatjant que promociona els seus aparells i acut a institucions mèdiques d’Espanya i d’Europa –sigui Lisboa, París o Londres- on fa conferències i demostracions pràctiques dels seus aparells als professionals que hi assisteixen entre els que és molt reconegut. Gran publicista, insereix els seus anuncis als diaris locals d’allà on va uns dies abans -sigui a Córdoba, Cadis, Astúries o Xerès de la Frontera- informant de la seva arribada a la ciutat, la fonda on s’hostatja, l’horari de visites que tindrà i l’eficàcia dels seus aparells ortopèdics. La premsa també acull les espectaculars curacions d’esguerrats i diversos agraïments dels seus pacients entre els que es troba l’exèrcit espanyol a qui l’any 1874 dóna nombrosos aparells protèsics per guarir els militars ferits i mutilats.

Un dels aparells de la seva invenció és el “pendulòmetre” que utilitza per mesurar el grau d’escoliosi. El tractament postural nocturn de l’escoliosi que ell recomana en la seva obra, encara avui sorprèn perquè és un dels tractaments més moderns avui en dia. El tractament, segons Cort Martí, pretén recuperar la posició normal de les vèrtebres i tornar la força als muscles. És, també, un fidel partidari de la gimnàstica mèdica. Destacable és, també, segons publica el Diari de Tarragona l'any 1888, que la primera operació d'un peu varus, sense tallar tendons, la duu a terme Pere Cort en un pacient tant notable com el catedràtic de Medicina i metge cirurgià, Juan Creus Manso (Guadalajara, 1828-Granada, 1897).

Soci fundador de la Societat Anatòmica d’Espanya i membre de diferents Societats com les d’Antopologia europees, ortopedista de Beneficiencia de Madrid, Pere Cort Martí és premiat amb medalla a diferents exposicions com les de Londres i València, el seu treball i les seves aportacions són conseqüència de la seva constància tot i que treballa individualment, tal com és habitual entre la generació científica de la seva època, poc organitzada però molt innovadora. Fora del camp de l'Ortopèdia inventa altres aparells com ara panys de seguretat de diversos estils.