Galeria de metges

Eminent humanista, filòsof, metge i orador, neix a Banyoles, fill i nét, respectivament, delsapotecaris olotins Josep Antoni Cortada Futlló i Miquel de Cortada. El pare exerceix diversos càrrecs municipals, essent regidor degà el 1799 i procurador de l'abat Joaquim de Laplana i Natota el 1795. La seva mare, Marianna Castanyer Brichfeus és filla del metge banyolí Pau Castanyer. Família religiosa, el seu germà Miquel és presentat per al benefici dels Arcs de Santa Pau l’any 1803 i ell mateix ho és el 1817 per als dels Sants Martí i Isidre de Santa Pau.

Pere de Cortada i Castanyer estudia al Col·legi dels Pares Carmelites de Girona, una escola que en aquells anys es troba a l'alçada de les més avançades de l'època. Amb només 18 anys, hi destaca com un gran orador quan ha de fer conclusions generals publiques de Filosofia, demostrant que és posseïdor de grans coneixements tant en aquesta matèria com en Metafísica, Geografia i Història Natural. Aquest seguit de conclusions, el duen a publicar en llatí, juntament amb el clergue carmelità Joan Prat i Rovira, l’obra Philosophiae conclusiones quas Publico Proponunt Cartamini, 32 planes que contenen 269 temes de discussió corresponents a aquestes ciències. Aquest opuscle, els autors el signen com a “clerici et in Carmelit Gerund Cenobio” però -en el cas d’en Pere Cortada- no es pot concloure que arribés a ordenar-se sacerdot i sembla més segur que abandona la carrera eclesiàstica per ser metge. Comença els estudis de medicina a Barcelona el 1822 tot i que acaba a la Universitat de Cervera el 1825, tal i com consta al llistat de “Passaports de Viatge d'Estudiants de Cervera” on consta autoritzat per moure's lliurement dins del territori. El curs 1826-1827, batxiller en medicina, ja es troba com a estudiant al Reial Estudi Clínic de Barcelona on és alumne de Cirurgia del catedràtic interí Fèlix Janer, qui narra la presentació d’un cas clínic que atén Pere de Cortada. El 1828, consta que és batxiller en Medicina i Cirurgia.

Casat amb Vicenta Rivas, els primers anys de metge, Pere de Cortada els exerceix a Barcelona on arriba a sobresortir entre el seus contemporanis. Ho demostra que el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el distingeix amb una de les medalles d’or que atorga anualment en el decurs d’un certamen públic en què, sobre un tema escollit pels professors, es premia el millor dissertador. El 1829, Pere de Cortada Castanyer és elegit pel seu treball An tabes scorbutica sit contagiosa mecue? que presenta en una d’aquestes Juntes Literàries que se celebren a l’època.

El 1832, Pere de Cortada es trasllada a València on exerceix i i hi viu fins a la seva mort. Es troba entre els subscriptors d’aquesta ciutat al Diario General de las Ciencias Médicas que es publica a Barcelona. El 1837, durant la primera Guerra Carlina, assisteix els ferits de la Batalla de Xiva contra el pretendent. El 9 d'abril del 1838, és un dels fundadors de la Societat Mèdica General de Socors Mutuus valenciana. Mor pocs mesos després, quan encara no ha fet els 40 anys i ja és professor encarregat d’una de les tres càtedres de Cirurgia creades pel general Perellós a la Facultat de València, segons també consta en la reclamació d’una pensió que fa a la Mútua la seva vídua. Cortada exercia també de Regent d’Afectes Externs i Operacions.