Galeria de metges

Neix a Vic el dia 3 d’abril de l’any 1838 en el si d’una família amb àmplia dedicació a la Medicina. El seu avi, Esteva Campà ja exerceix la professió a Vic i el seu pare Climent Campà i Cardona continua la tradició amb actuacions de mèrit. Destaca en els esforços per aturar l’epidèmia del còlera l’any 1854, amb reconeixement del consistori de la ciutat i del govern de l’Estat concedint-li la creu de Mèrit d'Epidèmies.

Francesc de Paula és nomenat acadèmic corresponent de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Barcelona, de la de Ciències Naturals i Arts, i de la de Bones Lletres. És, també, membre actiu del Círcol literari, l’Ateneu de més prestigi de la ciutat.

Amb aquests precedents, el seu fill Francesc de Paula, cursa estudis de batxillerat al Seminari de Vic amb premi extraordinari. Continua a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on obté el grau de llicenciat l’any 1861 amb qualificacions sempre excel·lents i amb premi extraordinari. L’any següent, completa el seu període formatiu amb el títol de doctor de la Universitat central. Retorna a Vic al costat del seu pare per començar l’exercici professional. Però, ningú és profeta a la seva terra i fracassa en un concurs a una plaça de metge titular d'una Germandat local. Reflexiona davant del fet i decideix presentar-se a oposicions a professor clínic de la Universitat de Barcelona on ja ha destacat com alumne intern i auxiliar de càtedra. Guanya la plaça i comença la seva carrera docent, que continua com auxiliar de la càtedra d'Obstetrícia (1869) i referma quan obté, per concurs d'oposició l’any 1872, la càtedra de Obstetrícia de la Universitat de València.

Amb innombrables articles en revistes mèdiques, el seu llibre de text és declarat de mèrit científic i literari per R.O. del 20 de juliol de 1886 i adoptat per moltes universitats. L’any 1877, funda la revista La crónica médica. EL 1882, és nomenat degà de la Facultat de Medicina de València. Col·labora a El copilador médico, on des del 1866 comença la secció Higiene especial de las clases obreras. Publica, també, a La independencia médica (1869), Gazeta médica catalana (1881) i Boletin del Ateneo (1873-74).

El 1889, es trasllada Barcelona com a catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la facultat de Medicina, on continua la seva carrera professional i docent fins a la seva mort el dia 10 de febrer de l’any 1892.

D’estil sobri, elegant i senzill, el seu llenguatge net i comunicatiu, sempre lliure de pedanteria li dona estimació i respecte tan dels seus alumnes com dels col·legues i li obre les portes a moltes activitats professionals i ciutadanes que li valen un ampli reconeixement: membre de número de les Acadèmies de Medicina de Barcelona i València. Fundador de l’Ateneu científic, literari i artístic de València, soci corresponent de diferents acadèmies de Medicina del país i de la Sociedad Histològica de Madrid. Soci fundador de la Sociedad Española de Higiene i de número de les societat d’Amics del país de Barcelona i València. Comanador de número (1883) i ordinari (1886) de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Vicepresident del Congrés Mèdic de Barcelona de l’any 1888.

El seu instrumental de treball es troba exposat al Museu Històric Mèdic de la Universitat de València. A la ciutat de Vic, la seva actuació -tan mèdica com literària i ciutadana- és curta: secretari del Círcol literari, a ell es deu la primera intervenció en llengua catalana en el cenacle vigatà el dia 11 de gener de 1862 amb el títol Una pàgina de les nostres glòries.