Galeria de metges

Disposem de poques notícies de la trajectòria vital i professional de Climent Campà Cardona. Sabem que és fill del metge de Folgueroles, Esteve Camp, natural de Bagà del Berguedà, que té un altre fill que també és metge: Francesc de Paula Campà Cardona. Professionalment, consta que exerceix la Medicina a Vic des del 1780 on s’instal·la poc després d’acabar la carrera que és on resideix la família llavors. El 1836, Climent Campà es troba com a metge en exercici i subdelegat de Medicina del partit de Vic d’on no en sortirà mai més tot i que també és metge de Sanitat Militar com el seu germà, encarregats de l’assistència mèdica dels militars a l’Hospital de Vic.

Soci corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia així com membre agregat de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Climent Campà és distingit per l’Ajuntament de Vic amb una Ploma d’Or i la col·locació d’una làpida commemorativa a la casa consistorial agraint la seva destacada actuació durant l’epidèmia de còlera del 1854, motiu pel qual, igualment, el govern el distingeix amb la Creu al Mèrit d’Epidèmies.

Amb diversos articles publicats a El Monitor de la Salud i a La Abeja Médica, Climent Campà és el redactor dels articles corresponents als pobles del partit de Vic que es contenen al Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar, obra de Pascual Madoz. A més, consta que és l’autor d’alguns manuscrits que no han estat localitzats: Estadística sanitaria del partido de Vich, con datos médico-topográficos, Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854, Reseña del cólera morbo asiático observado en 1855 en Calldetenas, Santa Eugenia de Berga y Taradell, Reseñas de las enfermedades agudas que se han observado en la ciudad de Vich en 1854, 1855, 1857 y 1858 i La dirección de las pasiones del niño debe ser la primera base de la educación.

Cal remarcar l’interés de Climent Campá per les aigües de Sant Pere de Torelló, que ve de lluny: el 1846, juntament amb Fortià Feu - farmacèutic de Vic i un dels fundadors del Círcol Literari de Vich (sic)- publica un breu estudi sobre aquestes aigües a La Abeja Médica, un estudi en què s’anticipa als aspectes fonamentals que tractarà amb més profunditat dotze anys després. Sembla probable que aquest interès per la deu de Sant Pere de Torelló augmenta al llarg dels anys en comprovar el benefici d'aquestes aigües en els malalts que les prenen. D’aquí que, anys després del treball inicial, n’escriu un altre -aquest cop en solitari i de major extensió- que té pel títol Informe sobre las virtudes medicinales de las aguas minerales de San Pedro de Torelló, que eleva al Excmo. Sr. Gobernador de esta provincia, en virtud de oficio de 23 del actual, el infrascripto Subdelegado de Sanidad del Partido de Vich, datat a Vic el 30 de setembre del 1858.

L’any 1848, és un dels facultatius que és present a la capçalera de Jaume Balmes, l’insigne filòsof, teòleg i clergue catòlic vigatà, en les seves darreres hores de vida. Anys abans, amics com eren, Climent Campà introdueix Balmes en l’art de curar i, especialment, l’apropa al món de la Frenologia facilitant-li els llibres que Balmes li demana per comprendre aquesta ciència. Destacada és també l’actuació mèdica vigatana amb motiu de les riades que pateixen Vic i la comarca d’Osona l’octubre de 1863, provocant el col·lapse no sols de l’Hospital de la Santa Creu de Vic sinó també la Casa de Caritat, dels Asils i d'altres recintes que s'habiliten per atendre els afectats. Entre els metges assistents hi trobem, per una banda, Salvi Almato i Antoni Bartra que atenen al carrer de Sant Francesc mentre que Josep Casas i Marià Planell ho fan a l’Hospital amb la col·laboració dels germans Climent i Francesc de Pàdua Campà, metges militars, juntament amb el metge forense Joaquim Salarich ho fan a l’Hospital.

Climent Campà mor a Vic el dotze de març del 1868 quan té 58 anys. Casat amb Maria Porta Olivé, un dels seus fills és Francesc de Paula Campà i Porta que també és metge fins que guanya unes oposicions el 1872 i esdevé catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de València, plaça que, el 1889, permuta per la mateixa assignatura de la Facultat de Medicina de Barcelona, on mor tres anys després.