Galeria de metges

Fill del metge Francesc Carbonell Solés -un clínic excepcional, pediatre i internista que mor prematurament quan Martí només té tres anys- i de Maria dels Àngels Carbonell Juanicó. Malgrat aquesta prematura orfenesa, pot estudiar i acabat el batxiller, decideix ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1929, encara sense saber que es convertirà en el continuador d'una nissaga mèdica que arriba fins a l'actualitat amb els seus fills, els pediatres Martí i Francesc Xavier Carbonell Estrany, que cadascun suma una altra generació més, respectivament: la metgessa Glòria Carbonell Mascaró -que a la vegada entronca amb la saga Mascaró- i el metge Francesc Xavier Carbonell Castellon.

Un cop metge, Martí Carbonell Juanicó guanya les oposicions a metge intern de guàrdia de la secció d’infància de la Casa de Maternitat el 1930, on hi treballa fins al 1931 juntament amb Salvador Goday i Casals. Hi torna, quatre anys més tard, com a metge auxiliar. L’any 1949, és nomenat cap clínic del Departament de Pediatria, que es converteix en Institut Provincial de Puericultura l’any 1955. Dos anys després, n’esdevé director i hi exerceix fins a la seva jubilació el 1977.

En aquest llarg període d'anys i amb col·laboració amb Emili de Balanzó, Martí Carbonell lluita per reduir -de manera progressiva- la importància que la institució té com a asil d'expòsits i potenciar l’hospitalització fins que s'aconsegueix la conversió de la vella maternitat en un hospital pediàtric obert a tothom. És un treball llarg i constant perquè els responsables polítics són –encara– ancorats en la idea de mantenir un orfenat i no entenen que ha de ser un centre adequat a les necessitats del moment.

Carbonell i Juanicó té una intensa i activa vida acadèmica: tresorer (1947), vicepresident (1956-1957) i president (1962-1966) de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). Durant la seva presidència, institueix l’estudi anual d’un tema social, redactat en una ponència i debatut en una Assemblea de la SCP. Aquest estudi anual és continuat pel president que el succeeix i, posteriorment, reconvertit en un Curs de Pediatria Social.

Anualment, organitzà unes jornades internacionals amb investigadors o professors estrangers. Forma part del consell editorial de les Monografies Mèdiques Pediàtriques i participa en les Monografies Mèdiques de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. A més, a través de la SCP divulga un protocol sobre l’Apendicitis en la infància, que es reparteix a tots els pediatres de Catalunya.

Com a Director Mèdic de l'Institut de Puericultura i Pediatria de la Casa de Maternitat, crea Escola i deixa una profunda empremta en els seus deixebles. Denuncia que les farmàcies espanyoles venen -sense recepta mèdica i amb permís de les autoritats sanitàries espanyoles- uns productes amb contingut mercurial que poden ser tòxics i completament desaconsellats per als infants. Destaca la seva cura pels dos milers de nens ingressats i, especialment, per la seva alimentació exclusivament a base de llet i farines fins passats els dos anys. Carbonell introdueix la varietat alimentària com, també, aconsegueix que els nens més petits de dos anys tinguin les vacunes trivalents i antipoliomielítiques. Una altra fita important s’esdevé la incorporació en plantilla de puericultores professionals per a tenir cura dels expòsits, fins aquell moment atesos només per monges.

Del 1961 al 1962, és un dels impulsors de la vacuna contra el xarampió i participa en els primers assajos tot i que, poc després d’iniciar-se, les vacunes han de ser retirades del mercat pel risc d'hipotètiques encefalitis vacunals. Però, la junta de la SCP que presideix Martí Carbonell, lluita -i aconsegueix– retornar novament les vacunes a les farmàcies.

Al llarg de tota la vida professional Carbonell s’interessa molt especialment per la Neonatologia. Fruit de les seves constants observacions, descriu un reflex dels nadons i prematurs que s’ha batejat amb el seu nom i el d'un dels seus col·laboradors: “reflex de Carbonell - Pérez del Pulgar”. A més, també, es coneix com a “reflex espinal causat per fricció digital”, present en els nadons i desapareix al cap de poques setmanes per la progressiva maduració dels centres nerviosos.

Més enllà dels aspectes mèdics, Martí Carbonell té molt presents els aspectes socials de la Pediatria i lluita per canviar la rígida legislació sobre la pàtria potestat i l’adopció infantil. Tot i que la seva insistència no es té en compte i no és fins a la dècada dels vuitanta, mort ja Martí Carbonell, quan desapareix el concepte de Casa d'Expòsits que s’ha mantingut des de mitjans del segle XIX. Malgrat les dificultats, la seva lluita no esdevé inútil.

Martí Carbonell intenta catalanitzar la Maternitat i aconsegueix que les sessions clíniques es facin en català. A més, malgrat les prohibicions, aconsegueix que la Societat Catalana de Pediatria se'n digui així gràcies al subterfugi d'inscriure-la com a ‘Soc.” en lloc del prescriptiu ‘Sociedad’.